SANTA LLOGAIA D’ESPOT. PALLARS SOBIRÀ

CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ

El poble d’Espot (329 h. 2001/1318 msnm.) és situat a banda i banda del Riu Escrita: el nucli de l’esquerra, on hi ha l’església, és anomenat Espot Solau o de Dalt, i el de la dreta, a migdia, Espot Obago. És dels pocs termes de la comarca que al llarg del segle XX no han sofert cap mena d'agregació d'altres municipis. El poble conserva el caràcter tradicional, amb teulades de llicorella, malgrat les noves construccions sorgides arran de l’increment del turisme, motivat tant per l’esquí com per l’excursionisme.

Està situat al nord-oest de la comarca, a llevant del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, del qual és una de les entrades. Una part important d'aquest parc és dins del terme municipal d'Espot, sobretot un dels seus llocs més emblemàtics: els Encantats i l'Estany de Sant Maurici.

Els nuclis del municipi d’Espot estigueren integrats a la Vall d’Àneu i foren, per tant, del domini dels comtes de Pallars, i després, des de la fi del segle XV fins a l’abolició de les senyories, dels ducs de Cardona i marquesos de Pallars.

Espot és esmentat com a parròquia ja en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, datada el 819. El castell de Llort és mencionat el 950 i torna a ser-ho moltes vegades com a punt de defensa que era en les lluites i les vicissituds medievals que sofrí el Pallars, o també en infeudacions (tota la vall d’Espot i la vila foren infeudades el 1315 a Berenguer de Finestres).

Església del segle XVIII d'aires neoclàssics, austers, rústics. Consta d'una nau de quatre trams coberta amb voltes d'aresta sobre quatre arcs torals de mig punt i capçada per un absis semicircular amb el presbiteri cobert per una volta de quart d'esfera a manera de petxina. A cada banda s'hi obren tres capelles. El cor amb una barana de balustres de fusta descansa en un arc rebaixat i una volta de llunetes; al damunt de les capelles laterals s'hi troben tribunes a cada banda.

Té el frontis arrebossat i emblanquinat amb una portalada classicitzant amb el portal en arc de mig punt atrompetat amb dues arquivoltes i amb pilastres adossades als muntants; al seu damunt hi ha un bordó horitzontal amb una fornícula amb imatge, una rosassa a mitja alçada i una cornisa angular que es correspon amb una teulada de dos vessants molt inclinats.

El campanar és troba damunt  l’ala dreta del temple fent angle amb el frontis. La torre campanar és de l’estil rústic i auster. Un tipus molt corrent al Pallars aixecat amb aires neoclàssics, al segle XVIII. Té un primer alt cos de planta rectangular, un segon amb els caires aixamfranats també molt alt. Està capçat per una cornisa motllurada i una agulla de lloses de pissarra negra vuitavada amb inflexió a la base. Els seus murs tenen paraments de paredat de llosa arrebossats i emblanquinats; una esfera horària senyalava l'hora a mitja alçada. 

La cel·la de les campanes està oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; hi pengen campanes; el seu sòl de fusta està format per taulons; es troba al nivell del llindar de les finestres. L'escala de cargol que hi puja és de fusta i va pujant a través de diversos pisos, també obrats en fusta; l'últim tram el supera una escala sòlida de fusta apuntalada en el mur.

Santa Llogaia d’Espot és una església catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia; M. Rosa Planell Grau