Tavascan
(Tabescan) és un poble (105 h./1.116 msnm.) situat a la capçalera de la vall de
Cardós, a la confluència del riu
de Tavascan (que neix per la unió de diversos cursos d’aigua que es
formen als circs lacustres de la zona axial pirinenca, entre el Mont-roig i el
pic de Certascan, on s’obre el port
de Tavascan , 2.217 m alt.) i de la Noguera de Cardós o riu de
Lladorre.
Aigua
avall d’aquesta confluència hi ha el pantà de Tavascan, que alimenta, a través d’un canal subterrani,
la central elèctrica de Llavorsí. Aigua amunt del poble, a la dreta del riu de
Lladorre, hi ha la central
hidroelèctrica de Tavascan , subterrània, que aprofita l’aigua de
dos salts, un del riu de Tavascan, a través d’un canal subterrani que pren
l’aigua a Graus, i un altre del riu de Lladorre, a través de dos canals
procedents de Montalto i dels estanys de Romedo i de Naorte. L’església
parroquial és dedicada a sant Bartomeu.
L’església de Sant Bartomeu de Tavascan està situada al centre del
poble, al costat nord de l'antiga església de Sant Simeó de Tavascan. Construïda
al segle XVIII en un estil rústic pirinenc. És un edifici d’una llarga i única nau
amb una capçalera rectangular a l'est. flanquejada per capelles laterals i galeries
superiors balconades a la nau. La nau és dividida en quatre trams amb volta
d'arestes. Té un gran darrera.
A
la façana occidental, s'obren la porta adovellada amb arc de mig
punt amb el arc ressaltat en blanc. Damunt d’aquesta s’obre un òcul
atrompetat, i els extrems dos pisos de petites finestres.
Al
costat nord de la façana, s'aixeca la torre campanar merament funcional del
1774 d'un estil neoclàssic rústic. El primer cos és de planta rectangular.
El segon que constitueix la cel·la té planta vuitavada. Està obert amb
finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna; hi pengen campanes. Queda
coronat per una cornisa destacada i un agut xapitell octagonal amb inflexió a
la base. Està cobert amb lloses matusseres de pissarra negra. L'esfera d'un
rellotge es troba sota la finestra de la cara frontal. Els seus murs com tots
el del temple tenen un arrebossat de color blanquinós que no presenta massa bon
estat de conservació.
El
retaule original del segle XVII, d’estil barroc format per més de trenta taules
policromades va ser cremat durant la Guerra Civil. L’actual retaule també
barroc del 1780 presidia l’altar major de l’església de Sant Pere de Llessuí fins
el 1990, just abans de caure la volta de l’absis.
Sant Bartomeu de Tavascan és una església catalogada
com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada