Biscarri és un poble (55 h.
2009/ 939 msnm. poble vell) situat a l’extrem oriental de la conca de
Tremp. Fou donat el 1079 pel comte d’Urgell als comtes de Pallars. Fins al primer
terç del segle XIX fou de la jurisdicció del capítol de la catedral d’Urgell.
La primera vegada que veiem
citada aquesta església és en el testament d'Arsenda, esposa d'Arnau Mir de
Tost, de l'any 1068. L’any 1391, el capellà de Bescarri pagava la dècima corresponent tal deganat de Tremp. En la
visita pastoral del 1758 es fa encara referencia a l’edifici medieval.
L'església
de Sant Andreu actualment està aïllada al costat del clos del cementiri en
l'espai que ocupava la població antiga de Biscarri, avui abandonada, situada al
nord del nucli actual.
Sant Andreu de Biscarri és un
edifici d'una sola nau coberta amb volta
de canó, amb un arc toral aproximadament a la meitat de la nau. La meitat
occidental de la nau és lleugerament apuntada, mentre que l'oriental és rodona.
La capçalera està formada per
l'absis central, semicircular, precedit per un arc presbiteral força ampli, a
banda i banda del qual es troben dues fornícules també semicirculars. Dos absis
més completen la capçalera, però són clarament posteriors. Semicircular el de
migdia, rectangular el septentrional, que sembla més l'arrencada d'un absis
desaparegut o no acabat de construir que no pas un absis sencer. El conjunt
dels tres absis formen un transsepte irregular. L'absis principal destaca per
la seva ornamentació llombarda, formada per grups de dues arcades cegues
separades per lesenes, i una finestra central de doble esqueixada.
Certes discontinuïtats en els murs
de l'església, l'inici d'un arc former extern, restes de parets i altres
detalls fan pensar en diverses reformes, i en l'antiga existència en el seu
entorn d'altres construccions. Com que tot aquest sector és on hi hagué el
primitiu poble de Biscarri, caldria unes prospeccions arqueològiques a fons per
tal de treure a la llum el que s'intueix que pot haver-hi en aquest lloc.
Manté l'accés per una portalada oberta
al mur de migdia. On també són presents dues finestres de doble esqueixada
paredades interiorment.
L'antic campanar d'espadanya, de
dos ulls, de la façana de ponent ha estat transformat en una torre en època
molt recent. Aquesta estructura d’aspecte asimètric és coberta a un sòl vessant
i que té una obertura per una campana.
L'aparell constructiu de de la nau principal és ben escairat i disposat ordenadament. A l'interior de l'edifici les parets estan enguixades.
Sant
Andreu de Biscarri és
una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada