Ceuró és un poble de població
disseminada en diverses masies (29 h 2009/ 610 msnm.) situat a l’esquerra de la
riera Salada, i a ponent del Serrat de la Botjosa i a tocar del terme
del municipi de Bassella.
L’església de Sant Julià de Ceuró s'aixeca
dalt d'un promontori on també hi ha una gran casa i la rectoria.
Antigament aquests edificis formaven part del castell de Ceuró. Actualment són
una casa de colònies.
El topònim "Ceuró" ha sofert
moltes variacions, nou en concret. Sembla que es tractava d'un lloc d'orons. En
Enciclopèdia Catalana trobo també Cigró i Odró. Altres nom Orzò. Sant Julià és
un dels patrons més antics.
El lloc el
trobem en un document del segle XI, que és una còpia d’un capbreu de Santa
Maria d'Urgell de l’any 839. L'església de Sant Julià apareix documentada per
primera vegada el 3 de gener de 1061, quan apareix en una venda de terres. Però
l'església encastellada d'aquest lloc ja existia a l'època preromànica.
Ermessenda,
de la família Miró, va donar el temple a Santa Maria de Solsona el 8 de
setembre de 1100. Aquesta donació és confirmada per Ermengol V dos anys
més tard. També serà confirmada en una butlla del papa Eugeni III de 1150 i en
la segona acta de consagració de Santa Maria de Solsona de 1163.
L’edifici consta avui d’una nau de
perfil rectangular; capçada per un absis semicircular que
està bastit sobre un sòcol aixecat directament sobre la roca. Aquesta absis està decorat
d'acord amb l'estil llombard amb arcs cecs i lesenes. Un espai presbiteral que marca el
traspàs amb un arc de mig punt i un cos afegit en època contemporània al mur
sud de l’església.
A l’exterior es veu la
característica decoració romànica d’arcuacions cegues a la cornisa, emmarcades
per lesenes. La porta, ubicada als peus de l’edifici, no és l’original. Un llamp
va malmetre aquesta façana al 1905 i va ser substituïda per l’actual, amb porta
de mig punt adovellada i campanar d’espadanya.
El petit edifici ha patit moltes
transformacions al llarg de la seva història. Es van sobrealçar els murs de tot
l’edifici; fins i tot l’espai presbiteral i la conca absidal es van veure
afectats per aquesta reforma. Mostra d’això, per la part exterior dels
murs laterals, la decoració neix un tram per sota de la ràfega del sostre.
També es va obrir el lateral sud per
crear un espai que, a través d’una obertura d’arc de mig punt, comunica avui
amb la nau principal. Des de dins d’aquest afegit lateral encara es poden veure
restes de les arcuacions, que en origen decoraven el mur per l’exterior.
Ja en el nostre segle, part d’aquests
sobrealçaments es va revertit, i avui en dia el temple està cobert amb volta
d’aresta i llunetes, i volta de quart d’esfera a l’absis.
En
restaurar l'absis van sortir a la llum restes de pintures murals, força
fragmentàries i molt deteriorades. Possiblement poden ser datades del segle XII.
En la volta absidal, tot i que en molt mal estat es pot veure la mandorla
mística dins la qual hi ha la Maiestas Domini.
Les parts
millor conservades de la imatge de Crist corresponen als seus peus. També podem
veure part del llibre que sostenia amb la mà dreta. Crist estava envoltat per
les figures del Tetramorf, dels que només es conserva un fragment de l'àliga
(Sant Joan), que sosté el llibre del seu evangeli amb les urpes. En el tambor
absidal es van representar els apòstols, dels que es conserven un parell de
personatges molt fragmentaris.
L'any 1640 Josep Fretó hi va pintar
dos retaules. Actualment, un està al Museu Diocesà de Solsona i l'altre al
santuari de Sa Vila, on va ser traslladat l'any 1880. Aquest, ja no es conserva
perquè va ser destruït per la guerra.
Sant Julià de Ceuró és un monument protegit i
inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada