SANT ANDREU DE PUJALT. ANOIA

 PAS A PAS PER L’ANOIA 

L’església s’alça en una esplanada estesa al començament del poble que s’esgraona a l’entorn del puig on s’assentava el castell, a la banda nord-occidental del terme, prop del límit amb les terres de la Segarra. 

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Pujalt. Molt aviat exercí funcions parroquials, que encara manté en l’actualitat. Malgrat pertànyer al comtat de Berga, eclesiàsticament sempre ha estat vinculada al bisbat de Vic. 

Les primeres notícies sobre el terme del castell corresponen a l’any 1035, quan el comte Guifré de Cerdanya manà redactar el seu testament, en el qual deixava el comtat de Berga amb la seva marca al seu fill Bernat. Entre els castells que formaven part d’aquesta marca figurava el de Pujalt (Puig Alto). 

L’església ja amb funcions parroquials es troba esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, que es pot datar entre el 1025 i el 1050, on figura una parròquia amb el nom de Pug Alt.

 Des de molt antic a l’església es veneraven els altars de Sant Pere i de Santa Maria d’en Terròs, als quals estaven unit sengles beneficis. 

Durant la guerra civil de 1936-39 s'instal·là a Pujalt la base d'instrucció militar del 18è cos d'exèrcit republicà. L'església va fer, durant aquell temps, la funció de "Hogar del Soldado". Era el lloc d'esbarjo dels soldats. Al campanar hi havia la sirena per avisar en cas de bombardeig o presència d'aviació enemiga. 

Es tracta d’un edifici romànic però totalment transformat a causa d’un seguit de remodelacions que n’han afectat radicalment l’estructura i alhora li han tret del tot la seva fesomia romànica. És una reedificació realitzada en època tardana, tal com es desprèn dels fragments subsistents que resten incorporats dins l’edifici actual, amb una total subordinació que en dificulta la tria i la lectura dins el conjunt. 

Amb tot, tenint en compte l’estructura de l’actual construcció, es pot veure que les remodelacions que desarticularen l’obra romànica consistiren en la supressió de l’absis, substituït per un presbiteri quadrangular, l’obertura de capelles laterals comunicades amb la nau a través de grans arcs, i l’erecció d’un campanar de torre poligonal reconstruït parcialment el 1871. D’altra banda al segle XVIII s’inutilitzà l’antic portal obert en un lateral i se n’obrí un altre al mur frontal, per on s’accedeix al temple actualment. 

Els paraments interiors són unificats mitjançant un arrebossat modern que s’estén pels diversos cossos que forneixen la construcció, sigui quina sigui la seva etapa constructiva. Aquesta església està ben conservada. 

Sant Andreu de Pujalt és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons: Catalunya Romànica i IPAC