PAS A PAS PER L’ANOIA
Poques dades hem trobat per acompanyar aquesta visita a les runes de Sant Vicenç de Conill, església romànica del segle XI. Ens van assabentar de la seva existència en una conferencia sobre treball en la recuperació i conservació del món Romànic celebrada a la biblioteca de Gironella en el Memorial M. Dolors Santandreu, organitzat per Cultura Civitas, la mateixa biblioteca i l’Ajuntament.
Portats pel nostre interès per conèixer els indrets i la història del nostre país hem fet més d’un viatge per trobar-la però, finalment ho hem aconseguit.
Desapareguda durant molts anys l’antiga església de Sant Vicenç va ser retrobada en un petit turó proper al poble. Les primeres excavacions es van realitzar l’any 2007.
El lloc de Conill es documenta a partir de l’any 1019, que el vescomte Bermond de Cardona restituí a l’església de Sant Vicenç de Cardona diversos béns que havia usurpat, entre els quals hi havia els drets que tenia al castell de Conill.
L’església amb les seves funcions parroquials apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic de data aproximada entre els anys 1025 i 1050.
L'antiga església de Sant Vicenç de
Conill, el castell i el lloc, apareixen en l'acta de consagració de Sant Vicenç
de Cardona de l'any 1040, realitzada pel bisbe Eriball d'Urgell i
els vescomtes de Cardona, com una de les possessions del cenobi. La
subjecció a la canònica cardonina també es comprova en la butlla del papa Anàstasi
IV adreçada a l'esmentada església.
Al segle XVII es va construir una nova església al centre del poble.
Les excavacions van permetre descobrir totes les restes dels fonaments de la planta. Les runes ens mostren un edifici de planta rectangular actualment ensotat en el terreny i sense coberta de cap tipus.
A llevant la capçalera mostra les restes d’un absis semicircular que podia posseir en posició central una finestra i que mostra el plec presbiteral d’unió amb la resta de l’espai eclesial. La porta d’accés podia segurament, com la majoria de les esglésies romàniques estar situada a migdia.
En els murs nord i sud, a prop del plec hi ha dues posibles obertures al mur que podrien correspondre a unes capelles.
Tant els mur com l’absis mostren uns carreus ben escairats i ben alineats.
Actualment queda molt treball a realitzar, per persones preparades, per acabar de definir la seva construcció. Crec que hi ha un estudi al que no he pogut accedir.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons Viquipèdia i altres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada