dijous, 14 d’abril del 2022

SANT PONÇ DEL CASTELL DE PUJALT. ANOIA

 PAS A PAS PER L’ANOIA 

L’església és arredossada sota el puig on s’havia alçat el castell a la part alta del poble. 

Aquesta església de la parròquia de Sant Andreu probablement fou la capella del castell de Pujalt. Per aquesta raó és molt possible que tingui els seus orígens a mitjan segle XI, moment en què es documenta per primera vegada el castell de Pujalt. Tot i que el terme de Pujalt formava part del comtat de Berga, eclesiàsticament va dependre sempre del bisbat de Vic. 

L’edifici, fins fa poc, es trobava en un estat totalment ruïnós, cosa que ja no és així, atès que un grup de veïns del poble hi han endegat obres de restauració, les quals, però, en el moment actual, per un seguit de causes, es troben aturades. Tota l'església, excepte la façana de ponent, queda en el clos d'una casa particular. 

Aquesta església, probablement pertanyent al castell, segueix els models tan tipificats resolts amb una nau i un absis, amb la interposició d’un simple plec per banda que fa la degradació entre tots dos cossos d’edifici. 

Atesa aquesta estructura, cal suposar que la nau anava coberta amb una volta de canó de mig punt, sistema també adoptat en la restauració, i l’absis amb una volta d’un quart d’esfera. D’altra banda la volta de la nau devia ser reforçada per un arc toral intermedi, del qual encara resten els ressalts, encastats a totes dues parets, on es recolzava. 

Partint del seu estat actual, pel que sembla l’edifici era il·luminat per una finestra de doble esqueixada i coberta amb un arc de mig punt adovellat, oberta al centre de l’absis, i per dues més, segurament de característiques semblants, obertes al mur sud. 

L’edifici té dos portals: un obert a ponent i un altre, ara inutilitzat, situat a tramuntana. El primer és format per un arc de mig punt adovellat, emmarcat per una arquivolta, sorgida mitjançant un regruix de les mateixes dovelles, la qual, com l’arc, es recolza sobre unes simples impostes. El segon, més simple i auster, és acabat amb un arc de mig punt, constituït per lloses disposades radialment.

Tot el conjunt és mancat d’elements decoratius, cosa que confereix una gran senzillesa i sobrietat a la construcció. Hom ha bastit aquest edifici amb carreus ben escantonats i de mides regulars disposats en filades horitzontals. 

Ateses les característiques que mostra aquesta capella, sembla que es pot adscriure a la tipologia d’esglésies del segle XII. Tal com hem indicat, aquest edifici ha començat a ser rehabilitat, tot i que les obres de restauració s’han aturat just quan es començava a cobrir la nau. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons: Catalunya Romànica i IPAC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada