dijous, 7 d’abril del 2022

SANTA MAGDALENA DE L’ASTOR. PUJALT. ANOIA

 PAS A PAS PER L’ANOIA 

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de l’Astor. Només tingué funcions d’església sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur. Depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany per donació del bisbe de Vic. 

El lloc i l’església es documenten a partir de l’any 1157, que el bisbe de Vic, Pere de Redorta, uní a la canònica de l’Estany l’església de Santa Maria de Segur amb les seves sufragànies, entre les quals hi havia la de l’Astor. 

Aquest domini es completà l’any 1176, quan Ponç de Fals i la seva muller Ramona donaren al monestir de Santa Maria de l’Estany la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur, entre les quals hi havia la de l’Astor (Austor). 

Tot i que el seu origen és romànic, la construcció actual obeeix a una renovació total efectuada l’any 1520. 

És interessant el portal, potser reaprofitat, situat a la façana de ponent, que és rematat amb un arc de mig punt adovellat i ornat inferiorment amb una motllura acanalada. Superiorment és resseguit amb una arquivolta, a manera de guardapols, que retorna a ambdós costats en imposta. Sobre la clau destaca un escut heràdic que, a causa de l’erosió, té molt desdibuixat el blasó. 

És un edifici de planta rectangular amb una sola nau. Està rematada per un campanar d'espadanya descentrat, obert amb dos ulls d'arc de mig punt, construït segurament a la renovació de l'any 1520. 

L'absis no està marcat en planta. La nau està coberta amb volta de creueria i presenta tres capelles per costat, dues d'elles d'arc apuntat de pedra i la resta d'arc de mig punt arrebossat. El presbiteri està presidit per un retaule i queda elevat de la resta de la nau per dos graons. 

Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb bigues i delimitat amb barana de fusta. Des de l'interior, el portal d'accés és d'arc apuntat. El frontis és de marcada verticalitat. 

El parament dels murs és de pedra vista disposada en filades. Antigament l'edifici del costat era la casa parroquial. Actualment depèn de la parròquia de Segur. 

D'aquesta església procedeixen dues imatges, una de sant Cosme i l'altra de sant Damià. Dos germans bessons d’origen àrab que van morir martiritzats en temps de Dioclecià, segons narració expressa a la Llegenda Daurada, cap a l’any 287. Es tracta de dues talles de fusta que daten del segle XIII ja que segueixen una representació humanitzada i realista de les figures. Actualment es troben al Museu Episcopal de Vic. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons: Catalunya Romànica i Viquipèdia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada