PAS A PAS PER LA SEGARRA
Mont-Roig és un poble situat , a la ribera del Sió, a l’esquerra del riu.
Poques són les notícies sobre aquesta església. La parròquia de Mont-roig té, com totes les esglésies de la rodalia, els seus orígens al segle XI. El terme de Mont-roig és esmentat per primera vegada l’any 1057, entre les afrontacions d’una coromina situada al lloc dit reguer de Messaleu.
En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 consta entre les esglésies dependents de la canònica la de Montroi. En el mateix document Arnau Bernat de Montclús i la seva muller cediren el seu delme de Mont-roig a Santa Maria de Guissona.
L’actual església parroquial del poble de Montroig de Segarra és neoclàssica, no conserva res del temps medieval. Es troba a la part baixa de l’ànctic nucli urbà, fora del clos del poble vell, on devia aixecar-se l’antiga.
L'església està situada a la part alta i nova del poble. La seva implantació va propiciar tot el raval, cap als seus dos costats. Davant l'església hi ha un espai ample que ajuda a magnificar-la.
L'element més destacable de la
façana principal és la portalada, realitzada amb un arc rebaixat amb
la clau ornamentada, i envoltada per dues pilastres adossades que
presenten l'estructura de base, fust i capitell d’estil corinti, per damunt de
les quals apareix un frontó partit, interromput per un escut central,
un sobre relleu buidat a la pedra, amb la lletra "M", una corona i
sobre la inscripció "I.H.S.", amb la data de 1872.
Per damunt de la portalada apareix un rosetó ben treballat i damunt aquest hi ha una espitllera circular, elements situats en l'eix de simetria central. A les vores s'hi troba dues petites espitlleres verticals i entre la portada i el rosetó apareix un arc de descàrrega el·líptic per a la portada.
La part superior de la façana està emmarcada per una cornisa, amb una gran voluta a cada banda; aquestes continuen el coronament lineal i inclinat fins a l'eix central, on hi ha una creu. A la part baixa del coronament hi ha un acabament i sobre la voluta, a igual distància entre la creu superior i l'acabament inferior, n'hi ha una altra.
El campanar és de mitjan segle XVIII. De la base quadrada en el primer traç d'alçada, es passa a la forma octogonal i en tercer traç apareix l'obertura a les quatre cares base i un coronament a la part superior. Aquestes tres parts són emfatitzades per unes franges que envolten el campanar. El cobriment està fet amb una petita cúpula o estructura de fusta.
Santa Maria de Mont-roig és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades. Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Catalunya Romànica
i Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada