dissabte, 26 d’octubre del 2013

SANT ESTEVE DE BAR. PONT DE BAR. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL

Visitàvem el poble de Bar ( 40 h. 2009) pertanyent al municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), i situat en un contrafort de la serra de Cadí, a l’esquerra del Segre, vora el barranc de Barguja.

 
Consultat el diccionari Alcover-Moll ens dona la següent definició de l’origen etimològic del nom Bar: segons Meyer-Lübke, Noms lloch Urg. 9, cal atribuir-li el mateix origen que al Bar francès, que, segons J. Brüch, és el cèlt. barros, ‘punta’, ‘cim’.

Al capdamunt del poble hi ha  les ruïnes del castell de Bar , antic centre del Baridà, que, juntament amb els de Toloriu i d’Aristot, guardava l’entrada de la Cerdanya. Aquest castell fou adquirit el 1366 per Roger Bernat, vescomte de Castellbò, i el 1396 fou ocupat pel rei Martí, durant la guerra contra el pretendent Mateu de Foix. Durant la guerra de Successió fou ocupat per tropes alemanyes.

L'església parroquial de Sant Esteve, situada al capdamunt del poble de Bar, prop les ruïnes de l'antic castell, podria remuntar la seva existència a la primera meitat del segle IX, si l'acta de consagració de la Seu de 839 fos autèntica.

Malgrat això, l'edifici que es conserva actualment no permet establir una cronologia anterior a les acaballes de l'edat mitjana, ja que, si bé sembla que hi hagué la traça d'un bastiment romànic, les reformes i campanyes constructives posteriors modificaren fonamentalment la seva aparença.

A més a més, en el segle XIX, l'edifici fou afectat per un incendi, en el qual segons que sembla va cremar-se també la imatge romànica de la Mare de Déu de Tor, i fou reconstruït.

L'església actual es producte d'intervencions que es reflecteixin en la seva estructura i que en dificulten la seva classificació dins les coordenades d'un estil unitari o en excés perfilat

De capçalera tripartida i carrada en un principi, posteriorment s'afegí un absis semicircular evidenciat a l'exterior, que prolonga el central i accentua l'eix longitudinal de la nau que ordena l'espai intern.

El sistema de cobertes introdueix voltes nervades de creueria. Es poden mencionar també les solucions d'un cor aixecat sobre els peus de l'església i un cimbori sobre petxines que marca transicions entre cobertes a diferents nivells, però que no podem destacar com a cos de llum, radicat entre la nau i el presbiteri.

D'altra banda, les obertures de l'edifici, no massa significatives, amb predomini del mur, es distribueixen en els laterals, absis i façana.

Aquesta, de trets sumaris, organitza l'accés amb porta d'arc de mig punt i un senzill òcul.

Trencant la idea d'un frontis simètric, a l'alçada de les cobertes, s'aixeca un campanar que transforma la seva planta en octògon de costats desiguals i que es divideix en alçat en un primer nivell massís i el cos de campanes, coronat amb capitell.

El parament de pedra vista deixa veure avui dia la disposició irregular dels carreus i tradueix clarament el pas entre el campanar i l'església, que li fa de base.

Sant Esteve de Bar és un monument declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada