Aquesta
vegada el nostres passos s’encaminaren a la bonica i turística població de Rupit. Excepcionalment la nostra anada
fou en diumenge i els carrers i carrerons, quasi tot el poble, era ple de
persones que anaven a conèixer la bella contrada osonenca. Ja en la població
entre altres llocs visitàrem, en el centre del poble, l’església parroquial
sota l’advocació de Sant Miquel Arcàngel.
Rupit
(845 m. alt) és cap del municipi que forma conjuntament amb Pruit. La seva
població és de 219 habitants segons dades de 2009.
Es
formà sota el penyal on s’aixecava el castell
de Rupit, envoltat quasi totalment per la riera. El lloc pertanyia des
de la conquesta als vescomtes d’Osona, després dits de Cardona. El castell de Rupit és esmentat ja en el
testament d’Eriball, el 1040, i novament en els testaments de Ramon Folc I de Cardona (1086) i de la vescomtessa Almodis (1131), els
quals feren importants donacions de
terres de Rupit al monestir de Casserres.
Als
s. XIII i XIV fou lloc fortificat i després d’una època de decadència (s.
XIV-XV) tornà a créixer (49 focs el 1553, 80 el 1626 i 101 el 1680); tingueren
importància els paraires (32 el 1680).
Els
carrers estrets i costeruts s’enfilen pel penyal; hi ha notables cases dels s.
XVI i XVII (algunes reproduïdes al Poble Espanyol de Montjuïc).
La
decadència demogràfica ha estat motivada per la desaparició de la indústria
dels paraires i per l’abandó de les masies.
Amb
Pruit depengué inicialment del castell de Fàbregues (968), dividit després
entre el de Rupit (1040) i el de
Fornils. Fou centre de la baronia de Rupit
i després del marquesat de Rupit.
Aquest nucli de població, lluny de Sant Joan de Fàbregues, es creà vers els
segles XIII-XIV degut a la situació privilegiada del castell de Rupit i els
nobles allí establerts. Així es creà la nova església parroquial que des de
1330 tingué un sacerdot beneficiat.
Rupit, en un fondal de rieres i avencs, té un paisatge
abrupte, que s’aboca vers la cinglera impressionant del salt de Sallent, vers l’espadat de l’Agullola de Sant Joan o el grau proper de Fàbregues.
L'església de Sant Miquel de
Rupit va néixer com a filial de l'antiga església parroquial de Sant Andreu de
Fàbregues de la que depengué fins el 1878, any en què s’invertiren els termes.
L’església parroquial de Sant Miquel és un edifici barroc
amb elements neoclàssics, coronat amb un arc de mig punt, de
pedra, amb cinc columnetes còniques amb boles terminals de pedra.
Té una nau de planta de creu
grega amb capelles obertes als extrems dels braços transversals. Al centre de
la creu s'eleva la cúpula el·líptica amb una llanterna també el·líptica.
És coberta en volta de canó i
el presbiteri és marcat per tres graons. Al primer pis hi ha el cor. Al llarg
del mur de la nau hi ha una imposta d'estuc.
A les petxines de la cúpula hi
ha pintures amb la representació dels quatre evangelistes. La resta està
decorada amb estucs i greques.
La façana es troba al mur de
ponent i té un portal rectangular motllurat decorat amb unes volutes i una
fornícula amb petxina, al centre. Al damunt s'obre una finestra quadrada amb
els angles escairats i un petit òcul. La part superior és semicircular i
coronat per uns cossos piramidals amb esferes.
A l'extrem nord-est s'eleva un
campanar de planta octogonal amb finestres d'arc de mig punt i rematada amb
balustrada. Des del campanar, alt i esvelt, fet en 1786-1869, es gaudeix d’una
magnífica vista de la població i
els seus voltants.
El retaule major barroc que
presideix l’església, obra del 1633, fou venerat a Olot fins el 1832, i per
això és dedicat a sant Esteve,
patró d’aquesta ciutat.
Un racó més de la nostra geografia
molt digne de ser conegut per tothom i amb un munt de llocs per visitar, però
faig menció a dir que quan una persona vol caminar fora del casc urbà de la
vila val la pena calçar-se adequadament. Nosaltres vam trobar-nos persones que
volien visitar el salt de Sallent, que no és cap camí risc, si vas amb unes
esportives adequades.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada