Visitàvem el poble de Tavertet(158 hab. 2009) el terme passa la
cinglera de Tavertet i s’aboca a la vall del Ter, a l’indret del mas
Sulroca o Surroca, sota l’Avenc. Aquesta gran cinglera que separa el Cabrerès
de la vall del Ter dóna un encant especial a la població i a una bona part del
terme, i ha afavorit el caràcter de lloc d’estiueig i residencial.
El territori és accidentat, i
les planures o comellars dels masos es troben a frec de cingleres o en repeus o
cimadals de muntanyes. Les terres es formaren durant les primeres èpoques del
Terciari. Hom destaca la Rocallarga (1.187 m) a les terres de llevant.
La primera notícia que tenim
de Sant Cristòfol de Tavertet data del 1070 a través d´un document en què els
vescomtes d´Osona-Cardona (Senyors de Rupit) donen com a feu a Robert Umbert
dues cavalleries de terra que tenia Ramon Miró de Tavertet, excepte l'església.
L’església de Sant Cristòfol
de Tavertet, inicialment composta per una sola nau romànica, amb dos arcs
torals de reforçament i un absis semicircular decorat amb arcuacions cegues i
lesenes, correspon segurament a l’esmentada el 1070. En dit absis s'obren 3
finestres d'esqueixada amb el presbiteri marcat per graons i la nau coberta amb
volta de canó.
A la fi del segle XII o
principi del XIII hom li afegí a l’extrem de ponent una torre campanar de
planta quadrada, inserit a la nau amb obertures semicirculars al cim, geminades
a llevant i ponent, i simples als altres costats. I possiblement la unió amb la
rectoria.
A principi del XVII, una
segona nau a la banda de tramuntana, unida a la primitiva per grans arcs i
coberta amb voltes d’ogiva.
Un segle més tard fou feta la
sagristia i un altar o capella a migdia. Al segle XX l’absis que havia estat
sobrealçat, i l’aparell romànic, han estat restaurats.
El portal es troba a migdia i
es adovellat i de grans dimensions. Per accedir a la porta s'ha de passar per
sota d'un pont amb arc rebaixat que comunica amb la rectoria. Les parets
interiors són de pedra vista.
Als peus de l'església de
Tavertet, hi ha la pica baptismal de pedra. Es troba assentada damunt d'un
basament ortogonal amb una forma arrodonida que es cenyeix en un cilindre
anellat damunt el qual s'assenta el recipient, també ortogonal, amb decoracions
incises en cada una de les cares. Les decoracions tracten de formes triangulars
formant sanefes, un escut amb les quatre barres i una estrella de cinc puntes,
una mena de cercla que inscriu les inicials del nom de Jesús, i la resta només
està decorat per les incisions dels cops de buixarda. La pedra és de gres i
l'estat de conservació és bo. Malgrat tot, en la pica baptismal, no consta cap
dada que permeti donar cronologia a la peça, i no es descarta que el peu i la
tassa siguin d'època diferent.
En un dels graons del
presbiteri es conserva un capitell amb una llosa al damunt. Es desconeix el seu
emplaçament original. Té forma de piràmide truncada invertida, decorada amb
formes vegetals, rostres d'àngels i la Verge amb l'Infant amb els braços
recollits damunt ell. Sant Josep es recolza damunt un bastó i fulles de palma
al centre de cada cara del capitell. L'altre angle està molt deteriorat i no
acabem de distingir l'escena que s'hi representa. Els rostres són poc marcats,
els ulls tenen forma d'ametlla i només estan insinuats.
També es conserva una imatge
gòtica d’alabastre de Santa Maria, dita antigament la Verge del Cor, datada al
principi del segle XV. La imatge original està guardada i la que hi ha a
l'església és una rèplica.
A tramuntana hi ha el
cementiri.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada