En la nostra sortida d’Amics del Romànic del Berguedà visitàrem
l’església de Santa Maria de Ribera de Cardós.
La vila de Ribera de Cardós és el
cap administratiu, del municipi de Vall de Cardós situada a 898 m d’altitud, a
la dreta de la Noguera de Cardós en una plana oberta a la vall, a migdia de la
desembocadura de la ribera d’Estaon.
En el diccionari Alcover- Moll cercant el significat del nom en dona la
seguent entrada: Etim.: sembla derivat de card, o del nom propi personal
llatí Cardus (Rohlfs Stud. 64). En l'any 835 apareixen documentats els
derivats Cardosensis (pagus) i Cardosetanus (pagus), ap. Abadal CC, ii,
279, 288.
En un extrem de la població, una mica separada, es destaca la notable
església parroquial de Santa Maria de Ribera de Cardós.
Aquesta església surt esmenada en l’any 839, a l'acta de Consagració de
la Seu d'Urgell mencionada com "Sancta Maria Cardonensis" i se'n
conserva l'acta de consagració, del 1145. En el segle XII hi ha documentades
varies deixes comtals.
Tot i que el temple mostra clarament el seu origen romànic l'actual
fàbrica amb forta empremta mudèjar és dels segles XI i XII, fou objecte de
nombroses modificacions en els segles posteriors i especialment en el curs del
segle XVIII fou fruit de modificacions i ampliacions.
En el Diccionari Nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya, es diu que
fou dels templers.
Originàriament de tres naus rematades a l'est per tres absis semicirculars
dels quals actualment només en resta el lateral nord, decorat a l'exterior per
arcuacions cegues que descansen sobre petites mènsules i il·luminat per una
finestra atrompetada. La capçalera absidal fou molt refeta, però conserva
l'absidiola nord de l'obra original.
L'antic absis central fou substituït al segle XVIII per una capçalera
rectangular.
Actualment l'església presenta una nau flanquejada per capelles cobertes
amb volta d'aresta.
La part central de l'església és l'original, amb un portalada romànica
d’arc de mig punt amb dues arquivoltes emmarcades per una sanefa de dents de
serra i amb un fris d’escacats en el límit superior. Per damunt d’aquest hi ha una
gran rosassa envoltada pels mateixos elements decoratius.
Aquesta portada fou descoberta no fa massa anys sota una gruixuda capa
d'arrebossat.
En el mur de la façana es veuen traces de murs perpendiculars que
possiblement devien formar un atri.
Al costat septentrional de l'església s'aixeca un magnífic campanar
romànic molt notable, en la línia de les grans obres romàniques pirinenques. De
quatre pisos i punxeguda coberta a quatre vessants. A l'exterior els pisos són
separats per arcuacions cegues i petits frisos dentats i escacats, i al pis
superior per un de més ample d'entrecreuats. Als dos pisos inferiors s'obren
espitlleres, al tercer una finestra de mig punt i al quart una finestra
geminada partida per una columneta amb capitell, i una petita rosassa al mig
dels dos arcs lleugerament apuntats.
Té categoria de parròquia,
dins de l'arxiprestat del Pallars Sobirà. Actualment és centre d'una agrupació
de parròquies, que inclou les de Sant Julià d'Ainet de Besan, Santa
Eugènia d'Ainet de Cardós, Sant Romà d'Aineto, Sant Vicenç d'Alins, Sant
Romà d'Anàs, Sant Esteve d'Araós, Sant Climent d'Àreu, Sant
Julià d'Arrós, Sant Lliser de Benante,Sant Cristòfol de Boldís Jussà (ara,
dedicada a sant Pere), Sant Fruitós de Boldís Sobirà, Santa
Maria de Bonestarre, Sant Bartomeu de Burg, Sant Jaume d'Estaon, Sant
Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós, Santa Llúcia de Farrera, Santa
Maria de Ginestarre, Sant Martí de Lladorre, Sant Pere de Lladrós, Sant
Corneli i Sant Cebrià de Lleret, Sant Esteve de Montesclado, Sant
Serni de Norís, Sant Bartomeu de Tavascan, Sant Feliu de Tírvia i Sant
Pere de Tor, incloses les sufragànies i capelles de cadascuna d'elles. Les
seves sufragànies històriques eren les de Sant Andreu de Cassibrós i
de Santa Coloma de Surri; també en depenien les capelles de la
Puríssima de Casa l'Apotecari, Santa Llúcia de Casa Móra, així com la
de Sant Cristòfol, en ruïnes.
Veient aquesta llista de
tantes esglésies ens sembla que tenim molta feina a fer.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada