Aquest cop per motius
familiars fèiem una breu estada a les terres osonenques i visitàvem l’embassament
de Sau, gloriosament amb força cabdal i i la nostra mirada abastava a divisar la
cúpula de l’església vella de Sant Romà.
El paisatge és de gran bellesa,
dignes d’admiració són els cingles de Tavertet de canviants colors que envolten
el lloc i el bosc on dominen l’alzinar i la roureda.
Sant Romà de Sau és una
entitat de població del municipi de Vilanova de Sau, situat a la comarca de les
Guilleries, a la vora del Ter.
Consultat el diccionari Alcover Moll ens dóna la següent resposta de l’etimologia del nom Sau: incerta; d'origen ibèric segons Carreras Ib. Gr. 19.
Els orígens del lloc de Sau són
del 917. L'església vella fou consagrada l'any 1062 i pertany al romànic
llombard.
Edifici religiós. Església
parroquial orientada de llevant a ponent. Està mig enrunada i es fa difícil
distingir el cos de l'església primitiva de les edificacions posteriors annexes
a ella.
És de nau única, actualment
sense absis i amb una gran arcada a la part de migdia.
A la part de tramuntana s'hi
adossa un esvelt campanar de tres pisos. Al segon s'hi obren finestres
geminades amb el capitell llis i arquets llombards i dents de serret al damunt.
Les finestres del tercer són d'arc de mig punt i és cobert a quatre vessants.
Al mur de tramuntana es
conserven arquets llombards damunt els quals canvia l'aparell constructiu que
fins aquell punt era de pedra ben carejada i després és de còdols de riu.
A ponent hi ha una finestra
quadrada i tapiada. La volta està aterrada.
Es va veure molt afectada pel
terratrèmol del segle XV i posteriorment fou reformada i ampliada, com es pot
veure per la diferència d'aparell constructiu.
És construïda amb pedra i,
malgrat les penúries que passa sota les aigües, encara es pot admirar la
bellesa arquitectònica i la solidesa dels seus materials.
Des de la construcció del pantà
de Sau a la dècada de 1960 roman negada sota les aigües, però en èpoques de
sequera surt a la superfície.
El poblet de Sau tot i estar
força despoblat (ja al nomenclàtor de 1860 la parròquia figurava com
"deshabitada"), comptava amb unes quantes masies, un pont romànic i la
bonica església.
Lloc d'enterrament
Inhumació col·lectiu necròpolis
Com a conseqüència de la forta
sequera patida l'estiu de 2005, el nivell d'aigua del pantà de Sau es reduí
notablement. Aquest fet va produir l'emergència de sota les aigües de restes de
l'antic poble de Sant Romà de Sau, inundat l'any 1964 amb la posada en
funcionament de la presa.
A prop de l'església de Sant
Romà, uns 50m al sud-est, aparegueren un parell de lloses que, durant un
episodi de pluges, una d'aquestes es veié parcialment afectada i sota la qual
es descobriren les restes d'un enterrament humà.
Poc després, durant unes
altres pluges, es posaren al descobert dos enterraments més. Durant el mes de
desembre de 2005 s'excavaren les inhumacions, tres en total, de cronologia
establerta entre els segles IX i X i vinculades al cementiri de l'església en
època medieval.
Les tres sepultures
corresponien a enterraments primaris individuals. Es tracta de tombes
antropomorfes excavades en el terreny argilós en dos dels casos, i en tots tres
enterraments es conserva la coberta de lloses.
Els individus estaven
orientats amb el cap a l'est, posició decúbit supí i les extremitats superiors
plegades amb les mans sobre l'abdomen (un d'ells presentava una variació, la mà
dreta sobre la zona del cor), i les extremitats inferiors estirades. L'estat de
conservació dels individus es considera bo després de veure's afectats per la
inundació durant més de quaranta anys, del terreny on estaven enterrats.
Quan els humans ens queixem
per la penúria d’aigua és com si l’església, negada per l’embassament, sobresortís
per donar-nos una senyal d’esperança.
Un bell racó per visitar, n’hi
ha tants a Catalunya! I amb tanta història per descobrir.
Les fotografies d’aquest
escrit menys la primera de la cúpula amb la nostra senyera, que pertany a la M. Rosa,
són de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic a van ser preses per J.
Contijoch, essent un record visible del temple que s’amaga sota les aigües.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau i J. Contijoch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada