Visitàvem en aquesta ocasió el
bell poble d’Ordino sempre ple de flors i un per a mi més formosos llocs
d’Andorra, segurament a causa que el seu descobriment turístic va ser posterior
i més pausat que a Andorra la Vella i les Escaldes, les dues poblacions de gran
reclam comercial.
Segons l'ordre protocol·lari,
Ordino és la tercera de les set parròquies que integren Andorra, al mateix
temps és la parròquia que millor ha sabut conservar i respectar l'entorn
natural.
Al segle IX, a l’acta de
consagració de la catedral d’Urgell apareix per primera vegada Ordino amb el
nom d'Hordinavi. També apareix esmentada en diversos documents els anys 915,
988 i 1052. A les concòrdies de 1162 i 1716 hi ha nombroses referències als
seus habitants. També s’esmentà en la visita parroquial de 1312.
El poble (2.192 h.2006), (1.304 m alt), és a la confluència
de la Valira d’Ordino amb el riu
de Cegudet.
Si bé hi ha notícies d’una primitiva
església romànica, en l’actual edifici no ni ha restes d’aquesta època. Data de
l’alta edat moderna. Al segle XVIII es modificà el nombre de capelles i a la
segona meitat del XIX es va refer part del campanar i s’aixecà la nau.
Recentment, el 1985, es va abaixar la coberta al nivell que tenia abans de la
reforma del s. XIX.
L'actual temple és de planta
rectangular i té dues capelles laterals per banda i l’absis és quadrangular. El
campanar és de torre.
A l'interior conserva diverses reixes de ferro forjat, és interesant saber que totes las reixes de l’església són datades entre els segles XVII y XIX, i van ser forjades en les las fargues d’Ordino, propietat de las famílies més influents de la població. La indústria siderúrgica va esdevenir el principal motor econòmic de la parròquia i d'Andorra, fins a mitjan del segle XIX quan va començar a decaure. El valor de la indústria ha perdurat en el temps en forma de patrimoni cultural amb la Ruta del Ferro a Andorra.
També és poden admirar cinc
retaules barrocs, entre els que destaquen el de la Verge del Roser i el de
l'altar major, un dels més grans d'Andorra, dedicat als Sants titulars i
presidit per una talla de la Mare de Déu del Remei, datada aquesta del segle
XIV.
També conserva una talla de fusta policromada de la Mare i el Nen, del segle Xi XII. Aquesta verge té la particularitat de ser una de les més petites del Principat amb tan sols 44 cm d’alçada.
Prop de l'església, a la
mateixa plaça, s'ha reconstruït l'antic comunidor que hi havia al mateix lloc i
que s’utilitzava per a les cerimònies de protecció contra les tempestes.
L’església de Sant Corneli i
Sant Cebrià d’Ordino està declarada com a Bé d’Interès Cultural.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada