Continuant la nostra recerca a
les properes terres del Lluçanès, comarca que reclama el seu nom propi, però actualment afegida a Osona, visitàvem
la església de Sant Cristòfol de Borrassers.
Aquesta església es troba
situada, en un punt elevat proper a la carena on passa el camí ramader, a
l'esquerra de la riera de Lluçanès, prop del límit amb el terme d'Alpens. És ubicada
a 1 km. al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol.
Té una visió privilegiada de
Perafita i una bona part del Lluçanès. El lloc és un indret magnífic pel seu
paisatge (entre boscos i camps).
La part romànica és molt escassa ja que va ser posteriorment restaurada.
L'església apareix esmentada
per primera vegada a la documentació l'any 1062, algú anomena a una antiga
construcció del 905? En un principi era sufragània de la canònica de Santa
Maria de Lluçà i, l'any 1878, passà a ser sufragània de Santa Eulàlia de
Puig-Oriol.
L'edifici va ser renovat a
principis del segle XVIII. L'any 1902 Josep Ballús, mestre d'obres, construí el
campanar d'espadanya i enfortí la volta. L'interior fou renovat l'any 1972.
L'edificació actual és fruit
de la profunda modoficació que s'hi realitzà el segle XVIII. De l'antic temple
en resten uns fragments de mur situats prop del temple, i altres elements que
s'aprofitaren en la nova construcció, com el portal adovellat.
Per les restes del mur hom
dedueix que l'antic temple havia estat construït en una època compresa entre a
finals del segle XI i principis del segle XII. Les restes de l'església però,
no permeten deduir-ne la planta, que sembla que podria ser d'una sola nau,
capçada a llevant per un absis semicircular. L'aparell visible és format per
carreuons ben escairats sense polir, disposats en filades uniformes i regulars
agafats amb morter de calç.
La capella actual consta d'una sola nau rectangular, acabada en un presbiteri situat en un nivell més alt, i amb una petita sagristia adossada a la dreta de la nau.
A la façana principal,
orientada a l'oest, hi ha un bonic portal d'arc de mig punt adovellat resseguit
per un guardapols de pedra. A la dovella central hi ha l'anagrama de Jesucrist
IHS amb una creu i la data de 1636. Sobre el portal s'obre un òcul i corona la
façana un campanar d'espadanya d'un sol ull.
Davant de l'església hi ha
l'antic cementiri tancat amb un mur de pedra i una porta de ferro.
L'interior està reformat i
s'hi conserva una tomba datada de l'any 1804. A tocar de l'església hi ha
alguns fragments de mur de l'antiga església romànica, de la qual, es van
aprofitar alguns blocs de pedra per fer l'actual edifici.
Cal destacar dues làpides en
la façana principal que diuen “SEPULTURA DE LA COMA”, però una puntualitza “HOMES”
i l’altre “DONES”.
Al costat una edificació que
sembla ser la rectoria.
Ens agrada sobretot la
iniciativa de definir les terres del Lluçanès i altres comarques catalanes com “TERRITORIS
SERENS”.
Vertaderament molta serenitat
ens fa falta en els moments actuals.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada