Visitàvem la propera comarca
del Lluçanès i baixant per la carretera vam divisar la capella i immediatament
vam anar a fotografiar-la. El lloc és esmenat com a Terrades i posteriorment
canviat a Colomer, nom del mas pròxim.
El lloc de Terrades apareix
documentat el 1074, quan el noble Folc (contemporani de Ramon Berenguer I i del
seu fill Berenguer II, amb qui va anar a la campanya contra el Cid
Campeador) féu donació a Santa Maria de Ripoll d'un mas situat a Terrades,
de Sancta Maria de Pintos, i que pertanyia a la parròquia de santa Maria d'Alpens.
Església documentada des de l'any 1190, quan Pere Bernat de Terrades feu
cessió al seu fill Arnau, de diverses peces de terra prop del mas Terrades,
avui mas Colomer. Apareix altra vegada el 1322 i 1437. Es trobava dins l’antic
terme del castell de la Guardia, al lloc de Terrades.
A partir de 1600 el lloc de
Terrades fou substituït pel de Colomer, corresponent al d'un mas proper.
Successives transformacions
(1737,1887,1947) canviaren l'aspecte originari d'aquesta església, si bé s'ha
conservat i assegurat la solidesa del seu edifici.
La nau rectangular i l'absis semicircular originals estan datats a finals
del segle XI o principis del XII, però l'església ha patit nombroses
modificacions, que n'han alterat profundament la seva fisonomia.
L’absis exteriorment és llis. Presenta un parament de carrerons de mida
grossa, simplement escairats, sense polir, disposats en filades uniformes i
regulars amb una finestra de doble esqueixada que actualment queda a l’interior
mig tapada. En l’any 1947 l'absis ha estat decorat amb pintures modernes de Pau
Macià i Pons.
L'any 1737 a la façana esquerra s'hi feu l'entrada formant un
aixopluc aguantat per tres pilars de forma octogonal.
Posteriorment, en 1887 es construí una sagristia, adossada al mur sud i
fou afegit a l’església un atri que va ser renovat en 1947.
Sobre la paret de ponent hi ha un campanaret de base quadrada amb quatre
arcs i coberta de quatre vents, molt reconstruït, com l'ull de bou que hi ha
sota seu. També presenta una petita campana. Aquest campanar es troba sustentat
a la façana oest per dues mènsules decorades amb un escut d'un castell o casa
forta.
La nau fou reformada després de 1939, i tot el seu interior fou recobert
amb un placat de lloses de pedra agafades amb morter de ciment.
Envolta l'església un mur de pedra de poca alçada delimitant el turonet
en la qual es troba assentada l'església.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada