dimarts, 11 de febrer del 2014

SANT VICENÇ DE LES ERES. MONTFERRER I CASTELLBÓ. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL

Seguint la nostra idea de conèixer llocs de la nostra geografia en aquesta ocasió visitàvem, quasi per casualitat, a l’adonar-nos del petit campanar de cadireta que sobresortia de la teulada i certament era la part més visible del que semblava ser unes runes.

El poble es troba entre mig dels pobles de Sant Andreu i Turbiàs a la carretera de Castellbò. Simplement un cartell indicador i unes runes.
 

El llogaret de les Eres (1 258 m alt.) (0 hab. 2009) es troba al vessant occidental de la vall de Castellbò, al nord-oest de la vila. Actualment despoblat havia arribat a tenir sis famílies i el 1970 havia 5 habitants.

Durant el primer quart del segle XI, es recullen notícies de donacions d'alous situats al terme de Sant Iscle de les Eres, indret que és esmentat en altres indrets durant aquell mateix segle, com a domini del vescomtat de Castellbò.

Durant aquests anys, la vila apareix vinculada a l'advocació de sant Iscle màrtir, que apareixerà més tardanament vinculada amb Turbiàs no serà fins a l'any 1575 que no rebrà l'esment de Sant Vicenç de les Eres.

És una petita església d'una sola nau, ubicada al capdamunt d'un penyal i capçada a llevant amb absis semicircular, que resulta de la prolongació dels murs de la nau sense solució de continuïtat. La nau és de curtes proporcions, gairebé quadrada si es descompta l'espai absidal, la qual es cobreix amb un cel ras en forma de volta de canó rebaixada.

El presbiteri s'obre a l'interior de la nau mitjançant un plec absidal. La porta d'accés, en arc escarser, s'obre a una cantonada del mur meridional i és coronat per una finestra quadrangular. La coberta és de llosa a doble vessant i el conjunt és coronat per un campanar d'espadanya d'un sol ull, que s'erigeix descentrat sobre la façana occidental.

L'església es mantindria sufragània de Sant Iscle de Turbiàs. Sant Vicenç de les Eres, abans Sant Iscle, està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

La dificultat per arribar-hi a causa del camí, fa que donades les facilitats d’internet, a més de la fotografia de la M. Rosa, afeixegui una de Jordi Contijoch on es pot apreciar la curiosa forma de l’absis.

En Catalunya Romànica no he trobat dades d’aquesta església.

Però sempre és interessant saber una mica més de la nostra pàtria.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia absis:  Jordi Contijoch.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada