El
poble de Canavelles (49 h.2009/ 932 msnm.) és situat en un replà del vessant
oriental del roc de Concalles, bastant a prop d’Oleta, Orellà i Soanyes. Té les
cases graonades en el coster on es troba, des d'on es domina la vall de la Tet.
Està format bàsicament per dos barris. El de més al nord-est té l'església
parroquial al costat del cementiri.
Des
del segle IX, la major part del territori de Canavelles era posseït pel
monestir de Sant Andreu d’Eixalada i, després de la seva destrucció (878), per
l’abadia de Sant Germà i Sant Miquel de Cuixà. Gràcies sobretot a la
liberalitat de la comtessa Rotruda, filla de Berà I, comte de Rasès (i
Conflent) el 812 i, del 801 al 820, de Barcelona, i d’Anna, filla de Rotruda i
d’Alaric, comte d’Empúries (843). El monestir de Sant Miquel de Cuixà (en
concret el cambrer de Cuixà, almenys des del segle XVI) en conservaria la
senyoria fins a la fi de l’antic règim.
Una
família d’aquest nom —potser en origen castlans del lloc pel monestir de Sant
Miquel de Cuixà— hi apareix des del segle XII (Arnau de Canavelles, 1165), la
qual es perpetuà amb aquest nom fins al segle XIV. La presència d’aquests
cavallers, que percebien dues parts del delme de Canavelles, s’explica per
l’existència d’antigues fortaleses en el terme, com la de Serola, de les quals
asseguraven la guarda.
Gairebé
l’única informació històrica que tenim de l’església és que ja a l’inici del
segle XI depenia del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Apareix entre les
parròquies del deganat de Conflent que contribuïren a la dècima del 1279 i el
1280.
Sant
Martí de Canavelles és una església de nau única, amb capçalera semicircular i
coberta amb volta de canó llis apuntada. Entre la nau i la capçalera, un tram
de cor, més baix, presenta una volta de canó de mig punt, com l’arc
presbiteral. Una finestra d’arc de mig punt de doble esqueixada il·lumina
l’absis a llevant. Una finestra idèntica s’obria a la paret meridional de la
nau, però fou aparedada quan hom hi construí un porxo adossat, cobert amb una
volta en quart de cercle. La porta meridional primitiva és d’arc de mig punt,
sense timpà, i té dues arquivoltes.
Exteriorment,
és notable la gradació de la teulada del tram del cor, més alta que la de la
capçalera i més baixa que la de la nau.
L’aparell
de la nau, ben visible al N, és d’esquist disposat en filades més o menys
regulars, algunes en espina de peix, amb pedres tallades de grans dimensions
als angles. A partir d’un metre sota la teulada, una neta represa de la
maçoneria suggereix que la volta de la nau fou construïda dins una segona
campanya, potser en substitució d’una coberta de fustam, i probablement al
mateix temps que el porxo meridional, destinat a servir de contrafort a la
paret meridional primitiva. Aquesta presenta encara a l’exterior les juntes
solcades típiques del segle XI.
Un
campanar quadrat s’aixeca a migdia, a la intersecció del tram de cor i de
l’absis, immediatament a l’est del porxo. La façana de migdia presenta una
finestra d’arc de mig punt al primer pis de caràcter romànic, sota una sobre
edificació posterior.
La
construcció del campanar hagué de succeir a la de la nau, potser al segle XII,
i la del porxo a la del campanar, potser al segle XIII.
L’església
de Sant Martí de Canavelles conserva en el seu interior una pica baptismal, de
granit de decoració molt senzilla. El cos és ornamentat a partir d’arcuacions
invertides de mig punt i dins d’aquests espais hi ha incloses mitges esferes.
La datació de la pica es podria circumscriure al segle XIII.
El
temple de Canavelles havia guardat una talla romànica (ara desapareguda) de la
Mare de Déu asseguda i amb l’Infant en
posició central.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada