Aquesta
visita a l’església de Santa Maria d’Oló i Sant Joan d’Oló la fan fer
acompanyant als Amics de l’Art Romànic del Bages, activitat a la qual van ser
convidats. El motiu eren el altar barroc de l’església parroquial.
Santa Maria d'Oló és un poble a l'extrem nord de la comarca
del Moianès, en un territori molt accidentat, drenat per les rieres Gavarresa i d'Oló,
principalment, i també per la de Malrubí, afluent de la primera. Fins al
2015 estava adscrit a la comarca del Bages. Pertany al Bisbat de Vic i
al Partit Judicial de Manresa, ciutat de la qual depèn també des
del punt de vista de l'administració d'hisenda i del registre de la propietat.
El
poble de Santa Maria d’Oló (542 m; 789 h el 2006) es formà inicialment dalt del
turó ocupat pel castell i l’antiga església parroquial. Fins a mitjan segle XIV
hi havia allà un petit nucli o sagrera que desaparegué gairebé del tot a la fi
del segle XIV. Quan les cases no tingueren cabuda a dalt del puig del castell,
es construïren al llarg i costerut camí que hi condueix.
De
l’antic castell, resta part d’una torre i murs amb aparell d’espiga (opus
spicatum), on hi ha una placa de pedra amb una inscripció feta al segle
XVIII que diu: “És castell d’Oló”.
L’església
de Santa Maria i Sant Joan d’Oló o església vella de Santa Maria fou construïda
vers el 1646 i ocupa el mateix solar d’unes altres esglésies consagrades el 999
i entorn el 1166. Fou reformada al principi de la dècada de 1990.
Es
tracta d'un edifici de pedra d'una sola nau, cobert amb una teulada a
doble vessant, amb capelles laterals afegides, un absis rectangular
i un campanar esvelt en forma de torre.
La
porta d'accés està coronada per un arc de mig punt, a sobre del qual hi ha
un frontó partit, amb un escut al centre i dos florons. Flanquejant
la porta trobem en relleu una pilastra a cada cantó. En la portalada hi
ha gravada la data de 1646. Un ull de bou s'obre en la part superior de la
façana.
En
l'absis hi podem veure les restes d'una finestreta tapiada. L'aparell és obrat
amb carreus irregulars de calcaria i gres, sense ser disposats en
filades.
L'interior
de l'església és fosc. A l'entrada hi ha un cor i l'església és
coberta amb volta d'aresta falsificada. En ella es guarda el retaule barroc
de l'altar major, retaule realitzat el 1663.
Tot
i que no semblen quedar restes de l'església romànica, al Museu Episcopal
de Vic es conserva una creu processional romànica del segle XIII.
Tanmateix, no es pot descartar que restin elements de la construcció primitiva
entre les parets del temple actual.
L’església de Santa Maria i Sant Joan d’Oló està
inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada