Riutort és
un poble (1540 msnm.) situat en una vall lateral que aflueix, per l’esquerra,
al riu de Galba.
És
un poble petit, semi agrupat, amb l'església parroquial al seu extrem nord-est,
al costat del cementiri. El poble, no gaire més petit que el seu cap comunal,
té un annex de la Casa del Comú, la central de la qual és a Puigbalador.
El
primer esment del lloc i de l’església de Riutort és de l’any 1019, en que
Guifré, arquebisbe de Narbona, acudir al Capcir a consagrar l’església de Santa
Maria de Formiguera, que l’abat Aribert de Sant Jacme de Jocó i el paborde
Salomó havien ampliat. El paborde Salomó demanà a l’arquebisbe, que aprofitant
la seva estada, es traslladés a Riutort per consagrar també l’església de Sant
Martí, bastida feia poc per iniciativa seva.
En el mateix acte el comte Guifré
II de Cerdanya féu donació a l’església de Sant Martí d’un camp situat al
costat del temple perquè es convertís en cementiri. Com la majoria de les
esglésies del Capcir, Sant Martí de Riutort depengué del monestir de Sant Jacme
de Jocó a través de la pabordia de Formiguera. Un precepte de Carles el Simple
de l’any 908 adreçat a Sant Jacme de Jocó, que es considera fals i redactat en
realitat al segles XIII-XIV, també confirma aquesta subjecció.
L’església
de Sant Martí de Riutort és un edifici
profundament transformat però que conserva la part essencial de l’edifici original.
La seva estructura és d'una sola nau coberta amb volta de canó, capçada a
llevant -de fet, al sud-est- per un absis semicircular ornamentat amb lesenes i
arcuacions llombardes. Interiorment, l'absis s'obre directament a la nau, sense
arc presbiteral, i el fons de l'absis roman amagat rere un retaule barroc.
Al
costat septentrional hi ha una capella, tardana, i al meridional, una sagristia
construïda el 1807. Damunt del frontis occidental es construí un campanar de
torre amb coberta de forma piramidal, molt esvelta.
Els murs
de la nau foren regruixits interiorment per suportar la volta, que es construí
tardanament i, també foren sobrealçats, en una refacció de la coberta que
afecta també l’absis.
La
porta actual s’obre en la façana sud, prop de l’angle sud-oest i porta la data
de 1901. Al mur sud prop de la porta actual es conserva la porta original ,
paredada i feta amb un arc de mig punt, de dovelles estretes i extradossades per
una arquivolta de llosses planes Les quatre finestres actuals també corresponen
a processos de reforma de l’obra original.
L'element
mobiliari més destacat és el retaule barroc del segle XVIII que tapa l'absis.
D'altra banda, al bell mig del cementiri es conserva, capgirada, una pica
baptismal.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada