Castellar
de la Ribera és
el poble que dona nom al municipi i alhora és una de les quatre entitats
de població que el composen
Al N del terme, a l’esquerra de la
Ribera Salada, hi ha el poble de Castellar de la Ribera (60 h.2006/657 msnm.).
Aquest és format per l’església, la rectoria, la casa del comú i un parell de
cases de pagès, prop de les restes de l’antic castell de Castellar.
Aquesta torre de guàrdia o
fortificació es trobava en un lloc estratègic i els seus castlans esdevingueren
la família senyorial predominant d’aquesta contrada, primer sota els comtes
d’Urgell i després sota els Cardona. Des del segle IX els comtes d’Urgell
anaren repartint aquestes terres i la canònica de Solsona hi obtingué algun
mas, però la jurisdicció civil fou sempre dels castlans.
Al capbreu, sovint citat, de l’any
839 (còpia del segle XI) l’Acta de consagració de la catedral d’Urgell consta
ja Castellar. La documentació és més aviat escassa, però per ella sabem que ja
el 10 de gener de 1037 un tal Ramon deixà en el seu testament una mula a Sant
Pere de Castellar.
Un altre testament del 20 de setembre de 1177 parla de
l’honor que Ot Berenguer donà a Sant Pere de Castellar. Finalment, Sant Pere de
Castellar apareix esmentat el 20 de setembre de 1332, en la venda del mas
Purgimon, situat dins la parròquia de Castellar.
Un altre testament del 20 de setembre de 1177 parla de
l’honor que Ot Berenguer donà a Sant Pere de Castellar. Finalment, Sant Pere de
Castellar apareix esmentat el 20 de setembre de 1332, en la venda del mas
Purgimon, situat dins la parròquia de Castellar.
A la fi del segle XII i al segle
XIII n'eren senyors els Galceran de Santa Fe, però la nissaga que perdurà més
aquí i a Ceuró fou la dels Josa, i vers el segle XVI la dels Josa i Peguera. El
1828 hi continuaven els descendents d’aquesta família i hi tenia també certs
drets l’ajuntament de Solsona. Els béns que corresponien a l’Església de
Solsona foren cedits pel bisbe Mezquia (1746-72) a les religioses de
l’Ensenyança de Barcelona, que s’establiren a la ciutat el 1758.
Pel que fa a l’aspecte
arquitectònic, l’església actual ha canviat molt respecte a la primitiva, bé
que probablement de l’enderroc de la romànica i del castell fou aprofitada la
pedra per a bastir-ne no sols el temple, sinó també les altres dependències
annexes.
Sant Pere de la Ribera és una construcció romànica molt desfigurada
per les reformes posteriors, especialment les efectuades al segle XVIII.
L'església és de planta rectangular amb
dos capelles laterals. A l'interior, veiem el cor i
la volta de canó. S'ha de destacar també l'altar barroc amb un
retaule.
A l'exterior, destaca
el campanar d'espadanya amb dos finestres i l'ull de bou del
frontis.
Al mur de tramuntana del temple,
vora el frontis, hi ha encastat un bloc de pedra rectangular, bé que mutilat,
decorat amb dos motius inscrits en sengles cercles. També hi ha un
altre carreu a l'interior dels baixos de la rectoria. Hi ha esculpida
una creu potençada a mà esquerre i un gran sol a mà dreta.
Sant Pere
de Castellar és
una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada