Visitàvem
el preciós claustre de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell. En un
dels seus costats s’obria a la nostra curiositat l’església anomenada de Sant
Miquel. Per addicció, al nom propi, van entrar
per conèixer-la.
L’antiga
església de Sant Miquel ocupava el solar on ara es dreça l’església gòtica de
Sant Domènec. L’any 1021, en el testament del sacerdot Vives, hi ha una deixa a
favor de l’obra de l’església de Sant Miquel. L’església fou edificada pel
bisbe Ermengol que, en el seu testament del 1033 (on s’especifica que ell
l’edificà) li deixà diversos alous, a més de masos i les propietats que posseïa
a la vall de Ripoll.
Sant
Miquel, documentat com a cenobi ja l’any 1037, fou objecte l’any 1096 d’una
important deixa testamentària amb la condició que els clergues que servien
l’església havien de viure sempre sota la regla de sant Agustí. Aquesta
clàusula es degué complir, car l’any 1122 la canònica de Sant Miquel era
reorganitzada sota la regla agustiniana i amb la direcció d’un prior. La
decadència de la seva comunitat al llarg del segle XIII fou la causa que el bisbe
Guillem de Montcada (1294-1308) suprimís la comunitat i adjudiqués els seus
béns a la canònica de Santa Maria. A mitjan segle XIV l’església fou donada a
la comunitat de Sant Domènec, que hi bastí un nou edifici sota l’advocació de
sant Domènec.
La tituraritat de Sant Miquel passà aleshores a l’església de Sant Pere, situada a
llevant de Santa Maria. Havia estat consagrada amb el nom de Sant Pere de
la Seu, al segle X, però va ser de nou consagrada l’any 1364 sota
l’advocació de Sant Miquel.
L'actual
edifici va ser construït entre l'any 1055 i 1092, segle XI, sent l'església més antiga del
conjunt catedralici i l'única que ha arribat als nostres dies del conjunt
monumental construït per Sant Ermengol.
L’actual
església de Sant Miquel és de nau única amb transsepte i capçalera a llevant,
formada per tres absis semicirculars, el central més gran. La seva construcció
segueix les formules de l’arquitectura romànica llombarda amb alguna
originalitat, com les singulars finestres del transsepte.
Actualment
manté la capçalera i el perímetre de la nau original, especialment als murs
nord i oest. La nau ha sofert diverses modificacions , com l’afegit dels arcs
de diafragma al segle XIV o la reconstrucció total del mur sud en la
restauració de 1971-72.
La
coberta és d’embigat de fusta i posseeix un campanar de punxa amb quatre
obertures superiors.
Té
dues portes, una a la façana nord que comunica amb el claustre de la catedral i
una a la façana sud totalment nova.
Al Museu
Nacional d'Art de Catalunya, es troben els retaules de Sant Ermengol i Sant
Ot, i nou taules gòtiques. L'anomenat Absis de la Seu
d'Urgell data del segon quart de segle XII i es trobava a
l'absis central de l'església de Sant Miquel, les quatre figures centrals del
semicilindre són Andreu, Pere, Maria i Joan i sobre elles el gran Pantocràtor.
Les pintures originals també estan custodiades al MNAC, mentre que a
l'absis de l'església es mostra una reproducció
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada