Àreu
és un poble (99 h. 2009/1220 msnm.) situat la dreta de la Noguera de
Vallferrera, enfront del puig d’Àreu (o Monteixo ) de 2095 m. alt.
Hi
passa el camí que comunica el Pallars amb el país de Foix pel port
d’Àreu (o port de Boet). Més amunt, al límit amb Occitània, s'aixeca
la Pica d'Estats, que amb els seus 3.143 metres és la muntanya més alta
de Catalunya, així com el Pic de Sotllo (3.084 m).
El
lloc d'Àreu estava format per dues viles, la vila closa i la vila
baixa de cases sense emmurallar. En origen, la parròquia era l'església de Sant
Feliu a la vila closa mentre que Sant Joan, a la vila baixa, no era parròquia
malgrat tenia la seva pròpia rectoria. Amb el temps, es va traslladar la
parròquia a la vila baixa però, en comptes de refer l'antiga església que
estava enrunada, es va construir una de nova sota l'advocació de Sant Climent.
Havia
pertangut al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò. Forma
una entitat municipal descentralitzada que reprodueix l'antic
municipi d'Àreu, agregat a Alins el 1927.
Sant Climent d'Àreu, en realitat Sant Climent i Sant Feliu, es troba en el centre del nucli de
població a la plaça que s'obre davant de la seva façana nord.
L’edifici
és una construcció del l’any 1787 de dimensions considerables. D'una sola nau dividida
en quatre trams i capelles laterals, coberta amb volta d'arestes. La
coberta exterior és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana
principal. La porta, en l'eix central de la façana, és d'arc de mig punt adovellat,
per sobre, en el mateix eix, hi ha un òcul i per damunt d'aquest una
petita finestra.
A
la dreta de la porta s'aixeca una alta torre campanar. Té un primer cos de
planta rectangular, el segon té els caires aixamfranats i està capçat per una
cornisa destacada i una agulla piramidal vuitavada de petites lloses de
pissarra grisenca. La cel·la queda oberta amb finestres d'arc de mig punt, una
a cada cara; hi penja alguna campana; una altra finestra es troba a mitja alçada a la banda de lleVant
Remata
l'altre extrem de la nau un absis semicircular de la mateixa alçada
que la nau. Els murs construïts amb pedra irregular són arrebossats.
A
l'interior es conserva una Verge de talla romànica, que podria procedir de
santa Maria de la Torre. La Verge està asseguda en un tro amb el nen ajagut
sobre el genoll esquerra, amb una mà sosté el nen i amb l'altre un ceptre, que
possiblement no és l'original. El nen fa el gest de beneir amb la mà dreta i
amb l'altre agafa un rotlle. La talla està estucada i policromada.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada