Estaís
és un poble (27 h.2009) situat a
l’esquerra del riu Escrita, aigua avall d’Espot. Fou municipi independent des de la
constitució dels ajuntaments a ran de la Constitució de Cadis (1812)
fins a la promulgació de la llei que posava el llindar de 30 veïns (cap de
casa) com a límit per poder mantenir l'ajuntament independent. En no
arribar-hi, el 1847 fou unit a Espot.
La
referència documental més antiga coneguda del lloc d’Estaís és de l’any 1090,
en la donació d’un excusatum a Estaís, que fan el comte Artau
II i els seus familiars al monestir de Santa Maria de Gerri. Per aquest
document hom sap que, en aquest moment, Estaís era vila comtal. L’any 1203
l’abat de Gerri concedí dos capmasos a Estaís a Ramon de Castellvell.
No
es tenen dades que facin referència específica a l’església parroquial de Sant
Esteve, que era plenament integrada a l’organització eclesiàstica del deganat
de la Vall d’Àneu. L’any 1553 la parròquia era regida per un co-rector, que
passaren a quatre els anys 1566, 1723 i 1770, i es reduïren a tres en el pla
del 1781, xifra que es mantenia el 1821. Actualment depèn de la parroquial
d’Esterri d’Àneu.
Sant
Esteve d’Estaís és un edifici d’una sola nau, coronada a llevant per un absis
semicircular, obert a través d’un curt arc presbiteral, i que ha estat
profundament modificat de forma que l’absis és l’únic element on es pot evocar
el seu origen alt-medieval. La nau ha estat alterada per la construcció d’una
capella en la seva façana nord, i dues més i una sagristia en la façana sud, on
també, en l’angle sud-oest, s’ha construït un campanar de torre, de proporcions
molt baixes.
El
seu interior fou totalment redecorat i la coberta original, possiblement
resolta amb un embigat de fusta, fou substituïda per tres trams de voltes per
aresta, separats per tres arcs torals. Cal assenyalar la presència d’un cor alt
adossat a la façana oest, amb embigat de fusta, els caps del qual presenten una
decoració esculpida de tradició gòtica.
L’aparell
de les parts originals és de carreus ben ordenats, però és poc visible a causa
de l’arrebossat que cobreix gairebé totalment els paraments.
L’element
més vistent és sens dubte la façana de l’absis on es conserva, força alterada,
però, la decoració formada per un fris d’arcuacions, distribuït en sèries de
tres entre lesenes, de les quals només és conserva sencera una sèrie i
fragments de les altres dues. A l’absis, també, es conserven dues finestres de
doble esqueixada, i sobre la coberta absidal hi ha una finestra d’una sola
esqueixada que devia il·luminar la nau corresponent a l’obra original.
També
sembla anterior al procés de reforma un petit campanar d’espadanya, d’un sol
ull, amb arc de ferradura, situat sobre el mur est, prop de l’angle sud-est.
En
el seu estat actual es fa difícil precisar els detalls d’aquest interessant
edifici, que per la seva decoració absidal es correspon amb les formes de
l’arquitectura llombarda de la plenitud del segle XI.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada