El
poble de Lladorre (51 h. 2001/1052 msnm.)
és situat a la riba esquerra de
la Noguera de Cardós, al sector més meridional del terme municipal. És format
per dos nuclis separats per un coster, on s’alça l’església parroquial de Sant
Martí. És a la sortida d’un estret congost que era vigilat pel castell de
Lladorre, les ruïnes del qual s’alcen encara a ponent del poble, a l’altre
costat del riu i de la carretera.
El
primer esment, ara per ara, conegut del lloc de Lladorre és de l’any 1146, en
l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o el Pui, en la
qual els habitants d’aquesta vila es
comprometien a pagar anualment a la nova església, pel seu manteniment, un modi
de blat. L’any 1314, en la relació d’esglésies parroquials del deganat de
Cardós, visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, consta l’església
de Sancti Martini de Ribera Ayque,
que per ordre o itinerari de les esglésies visitades ha de correspondre a Sant
Martí de Lladorre, encara que podia tractar-se de Sant Martí de Cardós.
Tanmateix aquesta última no gaudí mai, segons sembla ser, de la categoria
d’església parroquial, tot al contrari
que l’església de Lladorre. En la visita pastoral del 1575 consta que el
teulat de sobre l’altar havia de ser reparat.
A
l’actual temple però, havien de fer-se importants obres de restauració entre
els segles XVI i XVIII, si fem cas de les mil·lèsimes que es troben a la
façana: una de 1587 entre l’espitllera i el angle dret i, una altra de 1769,
situada damunt la porta.
Església
d'una sola nau, dividida en tres trams, amb capelles laterals i
capçalera rectangular al nord. A la façana del sud s’obre la porta d’arc de mig
punt adovellada, i per damunt d'aquesta un òcul. Als extrems hi ha
estretes espitlleres. El seu mur està arrebossat i emblanquinat, les zones
dels murs on l'arrebossat ha caigut s'hi veuen paraments de maçoneria picada
amb molt de morter de calç entre les juntures.
A
l'oest de la façana s'aixeca la torre campanar merament funcional d'un barroc
rústic i auster típic de les terres pallareses. Té un primer alt cos de planta
quadrada; el segon octagonal està coronat per una cornisa destacada i una
teulada piramidal vuitavada de pissarra negra amb inflexió a la base. Els seus
murs són de paredat de llosa amb un arrebossat emblanquinat en no pas massa bon
estat de conservació; unes motllures es troben a diversos nivells: una separa
els dos cossos, les altres dues estan sota finestres i a l'arrencada dels arcs.
La cel·la, amb una campana, queda oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a
cada cara alterna; la de llevant està cegada.
L’interior
de l’església va ser cremat durant la Guerra Civil espanyola. Presideix la
capçalera, pintada amb una orla, una gran imatge de Sant Martí, patró del
poble, acompanyat de les imatges de la Concepció, Sant Antoni de Pàdua i Sant
Sebastià. Al presbiteri es troba una creu i una artística llanterna
processional de llauna. A cada lateral es troben les dues capelles, cobertes en
trams de galeries obertes a la nau. A la primera capella hi ha les imatges de
la Mare de Déu, Sant Isidre i Sant Josep, al lateral dret un Sant Crist de
grans dimensions i la Mare de Déu dels Dolors. En la segona una imatge de Sant
Joan i també una imatge de Santa Cecília, procedent de la desapareguda capella
situada a l’espai del cementiri.
Complementen
la decoració dins la nau dues piques beneiteres de pedra situades a ambdós
costat de la porta, sota el cor. Una pica de batejar es troba sota el campanar
i un artístic llum de brandonera és suspès al mig de la nau amb tires i boles
de vidre.
Sant
Martí de Lladorre és una església catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Berga,
18/01/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada