dimarts, 31 d’agost de 2021

SANT ESTEVE. GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA

 TERRES D’OSONA 

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb al lloc de Granollers en un petit puig en el qual hi hagué una fortalesa, residència dels castlans de Gurb, abans de traslladar-se a Mont-ral. Molt aviat assumí funcions parroquials. El domini de l’església motivà llargues i violentes disputes entre els senyors del castell de Gurb i el monestir de Ripoll amb els bisbes de Vic.

El lloc de Granollers es troba documentat a partir del 949, quan Galí i la seva muller Xisabe vengueren a Guadamir, levita, una peça de terra situada al castell de Gurb, a la vila de Granollers, en el Castellar. Abans, vers l’any 905, sembla que un particular havia fet diverses donacions d’aquest lloc al monestir de Ripoll. 

L’església i les seves funcions parroquials es documenten el 960, quan Ansemar i la seva muller Arielda donaren a Sant Pere de Vic la quarta part d’una peça de terra situada al terme de Gurb, a la parròquia de Sant Esteve, a la vila de Granollers. Aquesta església fou venuda el 972 quan el comte Borrell de Barcelona i la seva muller Ledgarda vengueren al seu fidel Ansulf, vicari comtal del castell de Gurb, el seu alou, format per l’església de Sant Esteve que es trobava al puig de Granollers i que Ansulf tenia per feu comtal i per feu del castell de Gurb, els quals li venien en propi alou amb l’església, delmes, primícies, termes i adjacències que pertanyien a l’església. Malgrat aquesta venda tan clara, els bisbes de Vic pretengueren posseir el domini de l’església de Sant Esteve com de la resta de parròquies del castell de Gurb. 

Els drets de la família Gurb-Queralt, senyors del castell de Gurb, foren traspassats al monestir de Santa Maria de Ripoll quan el 1080 Guillem Bernat de Queralt donà a aquest monestir, amb motiu de professar-hi com a monjo un fill seu anomenat Pere, la meitat de l’església de Sant Esteve de Granollers amb la meitat dels alous que allí hi tenia. 


El domini del monestir de Ripoll sobre l’església de Sant Esteve de Granollers no fou pacífic; començà el bisbe de Vic que l’impedí de possessionar-se’n; el monestir hagué d’acudir al papa Urbà II, el qual l’any 1096 li confirmà la possessió, tot i que encara hagué d’esperar uns anys, fins que el 1103 el bisbe de Vic, Arnau de Malla, donà i confirmà al monestir l’església de Sant Esteve de Granollers amb la seva capellania i totes les pertinències, mentre es reservava els drets que hi tenia l’ardiaca. 

Degueren ser aquests drets els que crearen un nou conflicte que requerí la intervenció del papa, així el 1167 el papa Alexandre III escriví dues butlles al bisbe de Vic, Pere Redorta, en les quals es queixava de la usurpació que el bisbe feia de l’església de Granollers, que pertanyia al monestir, i el comminava a restituir-la, donant-li el termini de quaranta dies per apel·lar contra aquesta ordre. 

No sabem què succeí després d’aquest requeriment papal. En canvi es coneixen bé els conflictes que els bisbes de Vic tingueren amb els senyors del castell de Gurb en defensa dels drets episcopals que retenien en aquesta parròquia, que descrivim extensament en la part històrica de l’església de Sant Andreu de Gurb. En síntesi comença amb la cessió de les parròquies del castell de Gurb abans del 993 pel bisbe Fruia al canonge Bonfill, de la família dels senyors del castell de Gurb, després passaren a un nebot d’aquest, Berenguer, clergue i després bisbe d’Elna. 

Aleshores començà un llarg conflicte amb l’excomunió dels senyors de Gurb que no es volien desprendre del domini de les esglésies; en el cas de Sant Esteve de Granollers als drets episcopals s’uniren els que havien adquirit al comte Borrell. El conflicte s’arranjà vers l’any 1035 amb una concòrdia entre el bisbe Oliba i Bernat Sendred de Gurb, mitjançant la qual la família recuperava la parròquia de Sant Esteve de Granollers. 

Posteriorment rebrotà encara més violent el conflicte que finí el 1080 amb la intervenció del comte de Barcelona, Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, persistint, no obstant això, la família Gurb-Queralt en el domini de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Aquest mateix any la família cedia els drets que havia adquirit al comte Borrell sobre el monestir de Ripoll, com hem esmentat abans. 

Aquesta situació perdurà fins el 1165 quan en una nova concòrdia la família Gurb-Queralt ja només retenia la meitat del delme de la parròquia que a més estava empenyorat. Segurament que la família del castell ja no tingué més drets en la parròquia de Sant Esteve de Granollers i els bisbes vigatans exerciren el domini conjuntament amb el monestir de Ripoll, cosa que donà lloc a alguns conflictes sobre les delimitacions dels respectius dominis. 

La primitiva església de Sant Esteve fou substituïda per una altra de nova que correspon a l’edificació romànica que en part ha pervingut fins avui. El nou temple fou consagrat el 1088 pel bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà a precs de Bernat Bernat de Gurb, feudatari del castell de Gurb (era fill de Bernat Sendred de Gurb), Ponç losfred i el seu germà Bernat i Arnau Sunifred. El bisbe concedí a la parròquia un cementiri de trenta passes al voltant del temple i descriví els termes parroquials i confirmà les primícies i les oblacions que li donessin els fidels. 

L'edifici romànic d'una nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals, i absis semicircular s'ha vist molt transformat per les modificacions i afegits de que va ser objecte posteriorment. És possible que la capçalera fos originalment trilobulada i que les absidioles laterals fossin substituïdes per les capelles actuals. L'absis central presenta a l'interior decoració de cinc nínxols semicirculars oberts al gruix del mur, tipologia que correspon a esglésies de capçalera trilobulada. A l'exterior mostra decoració d'arcuacions entre lesenes que emmarquen finestres cegades, sota un fris de dents de serra. 

A la part superior dels murs de tramuntana i de migdia perviuen trams d'ornamentació de tipus llombard entre les construccions modernes. L'absis té tres finestres de doble esqueixada que es corresponen a amb tres finestres més petites situades al nivell del sòl. Aquestes últimes corresponen a una cripta, que fa de sagristia, que té la mateixa planta de l'absis i a la qual s'hi accedeix per una escala ran de mur dins del mateix absis. 

Vers el segle XVII l’edifici sofrí algunes reformes com la construcció d’un campanar de torre i la façana del mur de ponent; potser la capella del Roser també sigui d’aquesta època (any 1608?), si no és anterior, sota la qual hi ha el panteó de la família Abadal del Pradell, on hi ha enterrat l'historiador català Ramon d'Abadal i de Vinyals. 

Més moderna és l’erecció de la capella del Santíssim (any 1887). En una època incerta la cripta fou convertida en sagristia. Totes aquestes modificacions han desfigurat l'estructura original. Tot l'interior ha estat reformat en estil neoclàssic i l'absis mostra pintures murals modernes. 

L'accés es manté per la façana de migjorn però la portalada ha estat substituïda per una de neoclàssica. La façana de ponent també ha sofert transformacions i té adossat el campanar de torre de planta quadrada barroc coronat per una balustrada.

Al Museu Episcopal de Vic es conserven dos petits fragment de la pintura mural del segle XIII que decorava l'absis. Una d’elles, decorava una fornícula de l’absis i que presenta el bust d’un sant nimbat. És una peça popular molt tardana, del final del segle XIII. L’altre és un fragment de decoració mural que presenta l’escena de la Fugida a Egipte. És una composició molt tardana en la qual són apreciables totes les característiques del gòtic lineal. 

Sant Esteve de Granollers de la Plana és una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons: Catalunya Romànica i Viquipèdia

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada