SANT JULIÀ I SANTA BASILISSA. ORDIS. ALT EMPORDÀ

 PASSEJANT PER L’ALT EMPORDÀ 

El poble d’Ordis forma un nucli agrupat de carrers estrets. Els edificis tenen estructures dels segles XVI-XVIII, però sovint han estat alterats. S'hi veuen algunes obertures decorades i llindes amb inscripcions i dates d’aquesta època. 

Al terme d’Ordis tenia possessions el monestir de Sant Esteve de Banyoles, segons la butlla del papa Benet VIII de l’any 1017. En ésser reformada la canònica de la seu de Girona l’any 1019 pel bisbe Pere de Carcassona amb l’ajut de la seva germana, la comtessa Ermessenda, l’església d’Ordis apareix anomenada com una de les seves possessions. 

L’any 1154, Ramon de Cistella, Guerau de Santaeulàlia i llurs germans reconeixien tenir pel bisbe la meitat del terme de la parròquia de Sant Julià d’Ordis. El mateix any Arnau de Malpàs definia a la seu de Girona, al bisbe Berenguer i al canonge Guillem de Terrades l’altra meitat del delme de Sant Julià d’Ordis. L’església apareix en les Rationes decimarum del 1279 i el 1280, i com a parroquial en els nomenclàtors del segle XIV i d’època posterior. Com altres temples amb la mateixa dedicació en època tardana és esmentada sota l’advocació dels màrtirs Julià i Basilissa. 

El temple actual de Sant Julià d’Ordis és un edifici d’una nau amb capelles laterals, creuer i absis semicircular que conserva elements constructius romànics dels segles XII i XIII, però que fou molt reformada durant el segle XVIII. 

A la façana de ponent es conserva l’aparell romànic de carreuada i, malgrat l’obra de fortificació que sobrepujà els murs de l’antiga nau en època tardana, encara s’acusen els vessants de la primitiva testera. 

L’actual portalada, en aquest frontis, és obra del segle XVIII; és de forma rectangular i és decorada amb ressalts i dos pinacles coronats amb boles sobre la llinda. Aquesta porta, muntada de manera maldestra, és de pedra calcària d’un color gris clar que contrasta amb el color torrat dels carreus de pedra sorrenca del mur romànic. Al centre del mur encara és visible la finestra de doble esqueixada, d’època romànica, actualment tapiada, de la qual foren destruïts els arcs per construir-hi un ull de bou de rajols, posterior a la portada.

A l’exterior de l’edifici els murs laterals de la nau romànica presenten escassos fragments visibles a causa dels afegits posteriors. Aquestes construccions tardanes corresponen al campanar, una torre de planta quadrada amb un cos superior inacabat que s’adossa a l’angle nord-est de l’església, obra del segle XVIII, i a les dues capelles laterals, dels segles XVI i XVII, bastides una a cada costat de la nau entre les cantonades amb el frontis i l’antic creuer.

Tanmateix, a migdia, entre el frontis i la capella lateral, s’ha conservat un tram del mur romànic inalterat, en el qual és visible una finestra de doble biaix i arcs de mig punt monolítics. 

En la construcció de les capelles laterals foren reutilitzats els carreus procedents de l’aparell romànic. Foren col·locats sense gaire cura, la qual cosa diferencia el parament d’aquestes capelles del que hi ha als cossos del fals creuer romànic, que es disposen, també a manera de capelles laterals. Aquest antic creuer presenta un parament idèntic al de la nau romànica i a l’ala de migdia hi ha una finestra de doble biaix, amb arcs de mig punt monolítics, que ha estat tapiada. 

L’absis semicircular i l’actual creuer, substituïren al segle XVIII l’antiga capçalera romànica.

L’interior del temple és totalment cobert d’arrebossat i encalcinat, llevat dels cossos o les capelles que formaven l’antic creuer i les capelles laterals, que han estat netejades de la calç que amagava llurs paraments. La volta de la nau és apuntada i seguida. Les capelles que formaven el fals creuer romànic tenen voltes de carreuada apuntades. 

En resum, doncs, de l’església romànica encara s’aguanten la nau, coberta amb volta apuntada, i les dues capelles laterals de l’extrem de llevant, a manera de creuer. 

L’aparell romànic de l’església de Sant Julià d’Ordis és de carreus ben escairats que s’afileren de manera regular. Es tracta d’un tipus d’aparell que lliga perfectament amb es altres elements romànics i que permet classificar aquest monument com una obra dels segles XII i XIII.

Sant Julià i Santa Basilissa és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons: Catalunya Romànica

Fotografia. M. Rosa Planell Grau