PASSEJANT PER L’ALT EMPORDÀ
La
primera notícia documental que tenim de l’església, es l’any 1019, quan el
bisbe Pere de Carcassona donà la parròquia amb totes les seves pertinences
a la canònica de la seu de Girona.
L'edifici actual no és el primer, doncs, sinó que és romànic, dels segles XII-XIII. És un temple d'una sola nau, de planta rectangular, amb volta lleugerament apuntada, orientada a sol ixent, absis semicircular i coberta de teula a dues vessants. El mur de migdia té tres finestres de mig punt, que il·luminen l'interior.
L'absis té una finestra d'arc de mig punt, i al parament lateral de migdia hi ha tres finestres, també d'arc de mig punt.
La
porta situada a la façana de l’església de Sant Pere de Navata concentra tots
els elements esculpits de l’edifici, en contrast amb la llisor del mur i
malgrat el seu desplegament ornamental moderat. Situada, a ponent, és
allindanada, amb timpà semicircular i cinc arquivoltes d'arc de mig
punt decorades i amb motllura guardapols exterior. Les
quatre columnes situades a banda i banda de la porta tenen també decoració, les
dues immediates a l'entrada són de tipus salomònic i als capitells hi ha
relleus amb temes vegetals i animals. Al timpà hi ha esculpit l'"Agnus Dei".
La porta d'accés conserva l'antiga ferramenta romànica. L’atapeïda composició que dibuixa la ferramenta és simètrica, fora del costat dret que presenta una variant condicionada pel forrellat. Cada batent de la porta és ornamentat amb cinc jocs que segueixen, tots, unes mateixes formes i mides, a part el superior, que és molt més estret.
Al mur del presbiteri hi ha vestigis de pintures murals romàniques, probablement del segle XII i del mateix cicle que les d'Osormort.
En procedeix la imatge de la Mare de Déu de Navata, conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya, feta d'alabastre de Beuda, gòtica, policromada; Maria, lleugerament inclinada, dempeus, sosté l'Infant amb la mà esquerra, amb un estil que fa pensar que fou esculpida a la primera meitat del segle XIV.
Procedent de l’església de Sant Pere de Navata, va ser trobada una lipsanoteca de fusta.
Al paviment hi ha una inscripció funerària del 1629 dedicada a Pere Puig últim rector de Navata abans que es construís l'església nova.
Sant Pere de Navata o Sant Pere de Can Miró és una església situada al petit veïnat de Can Miró inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fons:
IPAC i Catalunya Romànica
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada