PASSEJANT PER L’ALT EMPORDÀ
Canelles és un petit poble situat a l’esquerra del Fluvià.
L'església
de Sant Esteve de Canelles apareix documentada des del segle IX, any 855, com a
possessió del monestir de Santa Maria de la Grassa. Sembla ser que aquest
domini va durar fins el segle XIV. En
el segle X, el bisbe Guiu de Girona li atorgà la condició de parròquia, que va
perdre en el segle XVII.
L'edifici actual és, en les seves estructures originals, un temple romànic dels segles XII- XIII, encara que molt modificat en èpoques posteriors. La façana i el campanar daten del segle XVIII, època en què segurament també va ser bastida la sagristia (a la llinda d'una finestra apareix la data de 1774).
Sant Esteve de Canelles és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular i coberta de teula a dues vessants. El parament de la façana principal es trobava amagat per una capa de calç, que es va treure en la restauració que es va fer de l'església el 1992.
La porta d'accés es troba situada al centre; és d'arc de mig punt amb motllura guardapols superior. Al damunt de la porta hi ha una petita finestra d'arc de mig punt, amb motllura guardapols i ampit sobresortint. És remarcable la utilització decorativa del maó a la façana (motllures i coronament esglaonat). En la porta, encara es poden veure alguns fragments de la forja romànica. Són peces de factura tosca i mides reduïdes, en forma de cintes i volutes.
Al parament de la banda de migdia hi ha afegits la sagristia i el campanar, de construcció molt posterior a la de la resta de l'església. L'absis té una petita obertura d'arc de mig punt. A l'interior, la nau té volta de canó al tram més pròxim als peus i apuntada a la banda de llevant propera al presbiteri.
Sant Esteve de Canelles és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fons
pral. IPAC
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada