PASSEJANT PER L’ALT EMPORDÀ
La vila de Navata és situada en una plana a la partió d’aigües entre el Manol i la riera d’Àlguema. El nucli més vell és a ponent de l’església parroquial, i forma un conjunt d’arquitectura popular, amb cases de dues o tres plantes, amb un gran nombre de llindes amb inscripcions i emblemes dels oficis (segles XVII i XVIII) i alguna casa pairal d’aquesta època. La vila havia estat envoltada per muralles, de les quals resten escassos vestigis al nord de l’església, als carrers Gran, dels Calderers i de la Muralla.
El temple parroquial de Navata, construït en substitució de l'anterior església romànica, és troba al centre del poble: Va ser bastit durant el segle XVII. La primera pedra va ser col·locada el 22 de desembre del 1638, i la inauguració es va fer el 2 d’abril del 1642.
La façana va ser començada el 1682 i l'any següent ja s'estava treballant al campanar. La façana barroca és obra del segle XVIII, segons consta a la inscripció de la llinda, i va ser encastada a l'original.
Sant Pere de Navata és un edifici de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals, absis de planta poligonal a l'interior, volta de creueria amb arcs torals rebaixats i coberta de teula a dues vessants. En el presbiteri hi ha restes de pintures murals.
La façana, orientada a ponent, presenta una portalada rectangular amb frontó partit per la part superior i decorada amb motllures i esferes en relleu; dins l'espai del frontó hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Pere esculpida en pedra. A la llinda hi ha l'emblema del sant titular, la mitra i les claus, en baix relleu, i la data incisa del 1746. La façana es completa amb una senzilla rosassa.
A la banda nord s'eleva el campanar, de base quadrada, cos superior vuitavat, obertures d'arc ogival i acabat en terrassa.
De la fortificació que es va realitzar al temple es conserven les petites espitlleres situades entre les obertures d'arc de mig punt sobreedificat a la part superior de l'absis i dels paraments laterals.
S'han fet treballs de restauració de les pintures murals que decoren l'interior de l’església parroquial. Aquesta obra va restar oculta durant dècades, darrera dels retaules que s'hi van sobreposar a final del segle XVIII i que, malauradament, van ser destruïts el 1936.
Sant Pere és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fons: IPAC i informació municipal
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada