dijous, 26 d’agost de 2021

SANT ISIDOR. LA PERA. BAIX EMPORDÀ

 PASSEJANT PEL BAIX EMPORDÀ 

El poble de la Pera és situat a la part més baixa i al centre de la vall, enlairat en un pujol de forma arrodonida. El conjunt de la població, amb cases esglaonades als vessants del turó i la silueta del campanar gòtic dominant la part superior, conserva el traçat urbà d’origen medieval, amb carrerons estrets i costeruts, alguns dels quals estan coberts amb volta. Les cases, de dues i tres plantes, conserven sovint ràfecs de teulada decorats i altres elements antics (segles XV-XIX).


En un precepte del rei Lotari de l'any 982 l'alou de la Pera i la seva església de Sant Isidor són confirmats com a possessió del monestir de Ripoll. L'any 1058 l'església fou restituïda al bisbe de Girona per la comtessa Ermessemda. L’any 1159 Sant Isidor de la Pera fou una de les esglésies que Arnau de Llers -que posseïa importants dominis a la rodalia- hagué de restituir a la Seu de Girona. El 1278 el bisbe Pere de Castellnou llegà un calze a aquesta parroquial, els drets de la qual li pertanyen per compra.

S'hi veneren, a més del patró, els sants Germà, Just, Paulí i Sisi -"els quatre sants màrtirs" o "els sants de la Pera"-, suposadament fills de la població, martiritzats en temps de Dioclecia; se 'n havien guardat relíquies; es tracta de personatges llegendaris.

Sobre les restes d’un temple anterior del segle X s’alça  l'església actual es daguer bastir des de la segona meitat del segle XVI, quan fou concebuda, i principalment tot al llarg del XVII. Ho demostren, la inscripció de la llinda de la portada: ECCE TEMAT DEVM O PORTET HEB. /IHS/1600. (ja força malmesa); la data de la clau de volta del cor: 1688 i la que figura a la cúpula superior del campanar: 1699. 

Sant Isidor de la Pera és una església d'una nau, absis poligonal i capelles laterals. És d'estil gòtic tardà, amb elements renaixentistes. L'interior és d'estructura gòtica; volta de creueria i arcs apuntats, amb escultura a les claus i a les impostes. A la volta del cor hi resten pintures murals de tema vegetal. Els finestrals són d’arc apuntat i de doble biaix. 

El frontis, a ponent, és renaixentista: portada rectangular amb prominent frontó i emmarcada per dues columnes exemptes; una rosassa; una galeria d'arquets de mig punt corre a la part superior (dóna al terrabastall). Els murs laterals recolzen en contraforts.

El campanar es degué acabar a la fi del s. XVII i deu ésser concebut a la meitat del s. XVI. Aquest cloquer está dins el conjunt de campanars tardo-gòtics a l´entorn de Girona. Situat al costat septentrional de la nau de l'església de Sant Isidor i d'estil gòtic. Té planta quadrangular i opac que pren forma octogonal i posseeix vuit obertures per les campanes. Són arcades apuntades, emmarcades per motllures. El coronament superior és pla, de terrassa amb balustrada i amb els vuit pinacles amb els quals acaben les pilastres angulars de la torre. També destaquen diverses gàrgoles i una escala de pedra. 

Sant Isidor de la Pera és un edifici religiós de la Pera inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons: Catalunya Romànica

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada