CAMINANT PEL PALLARS JUSSÀ
Cabdella, oficialment Capdella. Des de juny de 2015 el topònim
Cabdella ha passat a escriure's Capdella, després que l'Ajuntament
del municipi iniciés el procediment de canvi de denominació del topònim i rebés
una resolució a favor de la Generalitat de Catalunya.
La Central elèctrica construïda fou
el germen del nou poble Central de
Cabdella, a la Vall Fosca. El nucli de població va esdevindré un poble més del municipi, arribà a ser el més
poblat, amb 138 habitants el 1970 i
el 132 el 1994. El 2005 era
el quart, amb 54. La seva població és, fonamentalment, la relacionada amb el
funcionament de la central, però s'hi han anat establint altres pobladors fent
tasques complementàries, com un petit hotel.
La central de Cabdella va ser
construïda per a l'aprofitament d'un conjunt d'una trentena de llacs,
concentrats a l'estany Gento, punt de recollida de tota la conca. Un canal de
quasi 5 Km porta l'aigua des de l'estany fins al salt de Cabdella, una canonada
de 836 metres que baixa fins a la central, aquest és el salt més alt de la
península
La central de Cabdella va ser la
primera del Pallars en entrar en funcionament. Plantejada com una central de
vuit màquines, finalment només se n'hi van instal·lar cinc. El conjunt de centrals
de la zona, que subministraven electricitat a les àrees urbanes allunyades de
la comarca, van actuar com una alternativa econòmica important en una comarca,
que a principis de segle vint, era eminentment agrícola.
La Mare de Déu de Montserrat és una església
construida amb estil neoromànic, imitant l'estil romànic de les
esglésies que resten dempeus de la vall.
Consta d'una nau única rectangular encapçalada
per un absis semicircular al presbiteri amb dues finestres
amb arc de mig punt. La composició és simètrica i força senzilla.
La porta és a la façana de ponent, amb arc de
mig punt adovellat, gran rosetó per a il·luminar
el cor i petita espadanya d'una sola obertura tot rematant
el carener.
La façana té un remat
de carreus granítics esglaonats al igual que els cèrcols de les
cantonades. Els materials dominats venen representats pel revestiment de pedra
del país en els paraments, la coberta de pissarra a dues aigües i les fusteries
de fusta que configuren els finestrals alts.
Text i recull dades : Miquel
Pujol Mur
Fotografia : M. Rosa Planell
Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada