Timoneda és un poble disseminat (21
h. 2009/927 msnm.) situat al cim d’un serrat, a la carena de
la Serra de la Móra. Al nord domina els fondals de la riera de Canalda. Al
sud s'estenen, en suau pendent, els boscos i rases de la solana del Torrent de
Riart. El cementiri i l'antiga rectoria, adossada a ponent de
l'església, complementen el conjunt de l'antiga parròquia.
Santa Eulàlia de Timoneda surt documentada en l'Acta de Consagració i
Datació de la Catedral d'Urgell l'any 839, però d'aquesta època no en resta
res. L'any 1131 fou cedida a la de Santa Maria de Solsona pel bisbe d'Urgell,
Pere Berenguer.
L’església
data dels segles XII-XIII tot i que ha sofert diverses reformes que li han fet
perdre la seva imatge inicial.
L'edifici és d'una nau
rectangular i absis quadrat, coberts amb volta de canó. Va ser
afegits posteriorment una capella, a banda i banda, i la sagristia al
costat de tramuntana.
Hi ha una porta adovellada d'arc
de mig punt al costat de migjorn, de l'any 1623, i la porta actual
al frontis. No hi resta cap finestra romànica.
Adossat al costat nord de l'església,
hi ha un notable campanar quadrat que és l'element més ben conservat de la
construcció primitiva. Es tracta d'una torre de tres nivells d'obertures (el
campanar s’estreny progressivament a cada nivell): el primer amb obertura
allargassada d'una sola esqueixada, el segon amb finestres geminades amb
columna cilíndrica i capitell mensuliforme decorat i l'últim, d'època moderna,
amb obertura d'arc de mig punt.
La coberta és a quatre vessants
El parament és de carreus en fileres. La volta té visible l'extradós, a
raó d’ una porta oberta l'any 1687 a la segona planta de la sagristia.
Tot el conjunt va ser restaurat sobre
la darrera dècada del segle passat. Uns ninxos moderns tapen gran part de la visió
de la construcció.
Santa
Eulàlia de Timoneda és
un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada