Circulàvem per la carretera d’Alins
a Àreu quan enmig d’un prat veiem la estructura del que semblava una petita
església. Travessàvem el pont damunt el Noguera de Vallferrera i ens apropàvem.
L’indicador ens indicava clarament que no ens havíem equivocat: Santa Maria de
la Torre.
No hi ha notícies documentals clares
sobre aquest edifici. L'any 1314, els delegats de l'arquebisbat de Tarragona
visitaren les esglésies parroquials del deganat de Cardós. En aquesta relació
apareix el nom de Santa Maria de Ça Tor, que molt bé podria esser la
construcció que estem estudiant. De fet, però, no es coneix el motiu del seu
emplaçament en aquest lloc, ja que es tracta d'un indret despoblat, i tampoc
podria respondre a un criteri defensiu. En la visita pastoral del 1758 es parla
de Santa Maria com d'una capella del terme d'Àreu, al costat mateix
de la carretera d'Alins a Àreu, al marge esquerre del riu,
L’església romànica de Santa Maria
de la Torre , amb dues fases constructives ben diferenciades, ha
estat interpretada per alguns autors com una edificació monàstica. Els cenobis
deixen sempre quelcom de documentació, potser poca, emperò aquest silenci ens
obliga a buscar una solució per explicar aquest monumental edifici. Aquest
temple està documentat l’any 1232, moment que fou cedit al prior canonical
d’Urgell. Els delegats de l’arquebisbe de Tarragona, els quals visitaren el
deganat de Cardòs l’any 1314, relacionaren l’església de Santa Maria de Ca Tor.
La construcció d’un temple tan
extraordinari degué anar lligada a l’existència de la propera farga de Santa
Maria, que emprava el ferro procedent de les mines d’Ainet de Besan i del bosc
de Virós. Cessà l’activitat el 1874, i les seves restes quedaren destruïdes per
les inundacions de 1907 i 1937. Actualment el solar on hi havia la farga s’ha
convertit en l’aparcament dels visitants de l’església.
L’any 1519 Pere Tragó, en descriure els límits del terme d’Alins, es refereix a Santa Maria de la Torre com a un edifici exempt i sense una població associada. En una data desconeguda iniciaria la seva decadència, i l’any 1758 el visitador pastoral comenta que l’església estava «un poco derrotada».
Pensem, a més a més, que la prosperitat de Santa Maria de la Torre s’hauria de relacionar amb una devoció mariana iniciada a finals de la baixa edat mitjana. En aquest sentit, l’any 1627 fou esmentada pel pare Narcís Camós, en el seu Jardín de María. Amb tot, aquest fervor marià degué continuar en els segles XIX I XX perquè la imatge de la Verge Maria , conservada a l’església de Sant Climent d’Àreu i salvada de la destrucció de l’any 1936, podria ésser un reflex de la pietat de la població de la contrada per aquesta imatge des del món medieval fins a inicis del segle XX.
L’església de Santa Maria de la
Torre actualment és un edifici d’una sola nau, perllongada a l’oest per un
cos afegit. A la capçalera, orientada a llevant, hi ha un absis cobert amb
volta de quart d'esfera, precedit per un petit presbiteri amb volta
de canó. L’edifici és cobert amb lloses allargades i arrenglerades
meticulosament. Es troba parcialment soterrada per la banda de la capçalera.
La planta de la zona absidal pren la
forma d’un arc de mig punt peraltat i es cobreix amb volta de quart d’esfera.
Un arc de mig punt separa aquesta zona de la nau, resolta amb volta de canó.
L’espai dels peus de l’església és més ample i la coberta és d’encavallades de
fusta.
A ponent i descentrada respecte al
eix de la façana es troba la porta integrada per tres arquivoltes en
degradació, la més exterior decorada amb una ziga-zaga incisa, la central amb
esferes i llisa la interior. Les arquivoltes descansen
en impostes i capitells llisos. De les columnes adossades
als muntants, sols en resten alguns fragments
L’orografia actual del terreny que
envolta l’església de Santa Maria de la Torre dificulta fora mesura
l’estudi exterior de les característiques de l’absis, els paraments i, àdhuc,
les tipologies de les finestres.
L'aparell és
de carreus irregulars de llosa i carreus ben tallats de pedra tosca
als arcs de finestres i porta. El parament de la porta
és arrebossat amb morter de calç. El sector de la porta presenta
un major refinament respecta la resta de l'edifici.
A l’interior de l’església són visibles,
en el mur meridional, tres obertures: dues finestres de doble esqueixada, una
propera a l’absis i l’altra prop de l’arc del presbiteri, i sota d’aquesta
última, el testimoni d’una porta tapiada
Cal considerar aquest edifici com
una obra pròpia de les formes que pres l'arquitectura del segle XII a les valls
altes. Al nord hi ha adossada un borda que fa pensar que es tracta d'una antiga
dependència. Enfront mateix, a l'altre costat de riu i de la carretera es
trobava situada la Farga de Santa Maria.
Santa
Maria de la Torre és
una antiga església romànica catalogada en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada