Jou és un poble (22h.2009/1301
msnm.) situat a la dreta de la Noguera Pallaresa i al vessant esquerra
del Riu de Jou, afluent de la Noguera Pallaresa.
Fou el centre d'un municipi
independent fins que el 1971 va ser fusionat amb Escaló i Unarre per
tal de crear el nou municipi de la Guingueta d'Àneu. Comprenia a més, els
pobles de Berròs Jussà, Berròs Sobirà i Dorve. Tots tres havien estat seu
d'ajuntaments propis, que foren units a Jou el 1847. També comprèn la caseria,
convertida en cap del municipi, de la Guingueta d'Àneu.
El lloc apareixen esmentat
l'any 839 a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell. Va formar
part de la jurisdicció de la Vall d'Àneu i gaudí dels seus privilegis, de
primer amb el comte de Pallars i, després de la derrota d'aquest el
1487, els privilegis es varen seguir respectant amb els marquesos de Pallars
i ducs de Cardona, que s'enllaçaren amb els ducs de Medinaceli, fins
a la fi de l'antic règim.
L’església sota l’advocació de Sant
Pere que veiem actualment és de factura habitual al segle XVIII. Probablement
es va construir aleshores com sembla confirmar la data que veiem en la façana,
1721. Abans d’aquest edifici havia segurament un altre temple, potser d’estil
romànic, que està esmentat com el lloc en l’acta de consagració de la Seu
d’Urgell del segle IX.
La construcció és de planta única, amb
volta de creueria i tres altars laterals. Damunt la portalada, a l’exterior hi
ha una fornícula que havia contingut una imatge de Sant Pere, de cronologia
desconeguda, que va ser robada.
El
campanar, integrat en la nau, és de base quadrada i coberta piramidal. A
observar un altre campanar de cadireta damunt la coberta de la nau.
A l’altar major hi ha un retaule
barroc del segle XVIII dedicat al mateix Sant, que és també el patró del poble.
Està situat en l’absis que és quadrat i té dus portes, l’una per la sagristia i
l’altra per a la Confraria del Roser. Aquest retaule està profundament decorat
amb columnes salomòniques, grans volutes i fulles d’acant. Hi ha també un Sant
Antoni Abat, Sant Antoni de Pàdua, Sant Sebastià i, coronant el retaule un bust
de Déu.
Una de les capelles és la de la Confraria
de la Mare de Déu del Roser. L’altar que hi ha és diferent dels altres que
trobem a la mateixa església. Les escenes que s’hi representen estan
directament realitzades sobre la fusta o sobre el guix, i són tretes del Nou
testament. L’estructura recorda un temple greco-romà.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada