També anomenat
Caudiès-de-Conflent, Cauders de Montlluís i Calders és un municipi
(14 h. 2009/1625 msnm.) situat a les Garrotxes de Conflent, al límit amb el
Capcir. El
seu territori és accidentat, emmarcat a l’oest, per la serra que separa les
conques de l’Aude i de la Tet (pic del Bastard, 2095 m; pic de Castelló, 2045
m), i drenat per la riera de
Cauders, afluent, per la dreta, de la riera de Ralleu, poc abans de la
seva confluència amb la riera de Cabrils.
Malgrat que el lloc de Cauders és
conegut des del 1130, de l’església parroquial de Sant Martí no es té notícia
fins el 1279, en què el capella contribuí a la dècima d’aquell any amb 20 sous.
Fou destruïda pels hugonots a mitjan del segle XVI. Sant Martí de Cauders ja no
es reconstruí en l’indret primitiu, sinó sobre les ruïnes del castell de
Cauders. Està situada al bell mig del poble de Caudiers, a l'esquerra del
Rec de Caudiers, en una posició lleugerament elevada.
La nova església, amb el mateix
titular, fou inaugurada i beneïda el 1683. No fou reconstruïda fins al
segle XVII, quan Cauders fou rehabilitat per vuit persones provinents
d’Aiguatèbia. L'església va ser reconsagrada sota la mateixa advocació el 12
d'octubre del 1683, i fou constituïda en parròquia vora cinquanta anys més
tard, com ho evidencia una carta que el bisbe Jean de Gramond de
Lanta va fer el 16 d'octubre del 1731. El 21 del mateix mes prenia
possessió el primer rector, Pierre Besombes.
És de planta rectangular, i
l'absis és quadrat. La portalada és senzilla, amb una pedra amb data del
1683, situada a la façana sud, com és de habitual en les construccions
romàniques.
Sobre la nau s'alça el campanar
d'espadanya, de dues obertures, rematat per una campana en una estructura
metàl·lica.
Hi destaquen la capella del Roser
(1701), una pila baptismal de començaments del segle XVIII, dues
imatges del Crist i algunes estatuetes del XVIII.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada