Sant Pere
de Graudescales és
una església romànica situada a la petita Valldora a la falda oriental dels cingles de
la serra de Busa, a la ribera d'Aigua d'Ora, afluent del Cardener. La
construcció és, solitària enmig d'un paratge de gran bellesa natural. És
l'únic edifici que resta d'un antic monestir de monjos benedictins.
La primitiva església de Sant Pere
fou erigida pels voltants de l'any 913 pel prevere Magnulf, que la dotà amb
terres i béns per tal que esdevingués un monestir benedictí. Aquesta fou
consagrada pel bisbe d'Urgell Nantigis, el 3 de desembre del mateix any.
La manca de documentació no permet
conèixer amb exactitud que succeí a Sant Pere de Graudescales. Tanmateix, hom
té notícia que l'any 960 el prevere Francemir es presentà a la Seu d'Urgell, o
Castellciutat per tal de demanar al bisbe Guisad, el comte Borrell i a altres
assistents a una assemblea, que designessin un abat per a Sant Pere de
Graudescales, per tal que hi ensenyés la regla de Sant Benet i la santa
disciplina. A petició del bisbe i de l'assemblea, Francemir proposà com a
candidat Belló, prevere i canonge del lloc, el qual fou elegit i proclamat com
a abat de Sant Pere. El 6 de novembre fou redactada l'escriptura de l'elecció i
en ella el bisbe dotà el monestir amb l'església veïna de Sant Mamet. Francemir
li donà les cases que tenia a la Corriu i l'església de Santa Eulàlia,
una vinya, molins, una casa a Tentellatge, un lot de llibres de la Bíblia
i litúrgics, bestiar i parament per a la casa. El monestir continuà la seva
existència almenys un parell de segles. Ho demostra una donació que feu el
comte Borrell l’any 982 i una deixa testamentaria del mateix comte de l’any
993, així com una altra deixa en testament de la dona Rotrudis del 1027. També
surt esmentada l’any 1001 en una butlla del papa Silvestre II confirmant els
béns al bisbe Sal·la.
Avançat el segle XI hom començà la
construcció de l'església actual, la qual s'acabà el segle següent. Sembla però
que la comunitat va decaure al final del segle XII, potser a causa d’una
revolta protagonitzada l’any 1180 per Bernat des Vilar i el seu pare, els quals
foren acusats, davant el bisbe i el capítol de la Seu d’Urgell pels homes de
Sant Pere de Graudescales d’haver assolat i destruït “la casa de Sant Pere”
Les edificacions de l'entorn del
monestir foren novament reedificades, però ja entrat el segle XIII no hi ha
constància de vida monacal en aquest lloc. Segons que es desprèn de les visites
arxiprestals dels anys 1312 a 1319, sembla que hi residien un o dos preveres i
alguns servents. La quantitat que per la dècima dels seus fruits ha de
pagar és irrisòria (trenta sous barcelonins), comparada amb la que havien de
pagar la resta de monestirs i fins moltes parròquies de la diòcesi, cosa que
indica la migradesa de la seva dotació.
Al segle XV ja només hi ha
constància del funcionament de Sant Pere d'Escales o de Graudescales com a
parròquia, funció que tingué fins al període situat entre els anys 1593 i 1624,
que fou creat i estructurat el nou bisbat de Solsona. La parròquia fou
traslladada aleshores a Sant Cristòfol de Busa.
L'església de Sant Pere tingué culte
fins a la desamortització. L'antiga església prioral fou abandonada i en estat
ruïnós, fins que entre el 1962 i el 1967 s'hi emprengué una campanya
d'excavacions i la restauració de l'església, duta a terme per l'arquitecte
Camil Pallàs.
Del que fou el conjunt monàstic de
Sant Pere de Graudescales avui només resta visible l’església. La totalitat del
cenobi ens és ben coneguda gràcies a les excavacions arqueològiques, dutes a
terme per Alberto del Castillo.
L'església actual es troba al cantó
de llevant del conjunt i es conserva en bon estat. Es tracta d'un edifici d'una
nau, capçada per un transsepte, en el qual hi ha tres absis semicirculars,
oberts per un simple plec, elevat del central, on es forma un
petit presbiteri, delimitat per un arc, i el plec que obre l'absis. La nau
i els braços del transsepte són coberts amb volta de canó. En la seva
intersecció hi ha una cúpula sobre trompes que es projecta
exteriorment en un cimbori octogonal. La cúpula al cim té una obertura circular
aixoplugada per un arc que sobresurt de la teulada.
Les proporcions de la nau fan que la
planta de l'edifici s'acosti a la de creu grega. El llevant de la nau és
acabat amb un absis i als dos braços del transsepte hi ha les
corresponents absidioles. La seva ornamentació es redueix a
un fris d'arcuacions cegues que recorre els absis
Té tres portals. Al tester
meridional del transsepte hi ha oberta una porta de petites dimensions, que
devia constituir el principal accés exterior, mentre que a la façana de ponent,
hi ha una altra porta, més gran, molt reconstruïda, la qual comunica amb el
recinte monàstic. Una tercera porta, al braç de tramuntana del transepte, devia
comunicar amb el cementiri.
L'aparell de l'església és format
per carreus simplement desbastats i escairats, molt irregulars. Els
paraments són nus d'ornamentació. L'edifici ha estat considerat a vegades una
obra pròpia de l'arquitectura llombarda del segle XI. Tanmateix alguns detalls
de la seva construcció fan pensar més aviat en una obra rural, construïda ja al
segle XII.
Aquest conjunt té l'interès
excepcional d'il·lustrar un monestir rural alt medieval bastant pobre, amb una
estructura arquitectònica força diferent dels conjunts monàstics claustrals. La
seva visió sempre m’impressiona pel conjunt de la seva construcció , el riu i
l’exuberància dels seus boscos que l’envolten.
Sant Pere de Graudescales és una església
romànica declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada