La partida de Calonge de Segarra,
(63 h/2005), és caracteritzada pel seu poblament disseminat. L’origen d’aquesta
partida cal cercar-lo a l’antic castell de Calonge, centre aglutinador del
terme. És situat, vers la part de llevant del terme, en un petit turonet al peu
del qual hi ha l’antiga església parroquial de Santa Fe de Calonge.
La seva història documentada es
remunta al segle II aC quan es té constància d'una població habitada
per forasters o propis d'una colònia, tal com etimològicament indica el seu
nom: "colonicus", provinent del llatí.
Les primeres notícies documentals
del lloc són de l'any 1010 en què el bisbe de Vic Arnulf, germà
del vescomte d'Osona-Cardona hi morí com a conseqüència de les
ferides rebudes en l'expedició dels catalans a la Còrdova musulmana. Des
d'aquest moment, el castell de Calonge de Segarra restarà sempre vinculat als
vescomtes de Cardona.
De l’església romànica de Santa Fe
de Calonge es tenen notícies per primer cop en l'acta de consagració de la canònica de Sant
Vicenç de Cardona del 1040, en la qual l'església de Santa Fe va esdevenir
domini de Cardona i exercia les funcions parroquials del castell termenat de
Calonge . Segons una llista realitzada a la primera meitat del segle XI pel
bisbat de Vic, l'església tenia funcions parroquials.
D’aquesta parròquia depèn la
sufragània d’Enfesta (la Molsosa, al Solsonès), i la capella de Santa Magdalena
del Soler o de la Vall; també en depenien les capelles de Sant Joan de les
Quadres i l’arruïnada de Sant Salvador del Tossal.
Sant Fe de Calonge és un magnífic
exemple d’una església romànica força ben conservada. Fou objecte d’algunes
reformes en diferents etapes.
És un edifici d’una sola nau amb
transsepte i cúpula sobre el creuer. L’absis central quadrangular correspon al
primer moment constructiu, però té dues absidioles, una a cada braç del creuer.
La nau i el transsepte són coberts en volta de canó i les absidioles per
estretes voltes de mig punt.
La torre del campanar, de base hexagonal, i de construcció més tardana,
està situada sobre la cúpula del creuer.
La nau és il·luminada mitjançant
dues finestres situades al sud actualment tapiades. A l’absis hi ha una altra
finestra coronada amb un arc de mig punt adovellat i resseguit per una estreta
arquivolta.
Es caracteritza per una gran
austeritat exterior, amb uns elements decoratius limitats a una finestra
central de doble esqueixada. Mostra una singular ornamentació interior
consistent en un fris d’arcuacions llombardes. La nau i el transsepte són fruit
d’una reforma de finals del període romànic. La portalada actual, situada a
ponent, ornat amb una arquivolta és d’obra posterior.
Aquest temple fou objecte d’una
àmplia reforma en un moment avançat del barroc que va recobrir l’interior amb
una rica decoració de relleus aplicats de guix distribuïts en el sostre i en parets laterals(
parcialment conservats) i es construí una esplèndida sagristia actualment
desapareguda. És va refer la coberta sobrealçant tota la nau i s’alça el
campanar. La paret de migdia conserva una porta tardana amb una data de 1765
incisa.
Per rematar la línia de la façana es
utilitzaren com a pinacles unes esteles antropomorfes procedents del cementiri
annex (col·locades amb el relleu facial mirant a cap a llevant). Les esteles
funeràries són un element habitual en els cementiris baix-medievals però
generalment presenten una ornamentació simple (creus, escuts, eines, ...) Les
esteles amb un relleu antropomorf són un element força singular dins el context
català. Els artesans locals amb una tècnica molt senzilla intentaven reflectir
els tres facials dels difunts.
A l’interior de l’església es
conserva una pica baptismal alt-medieval i la tapa d’un sepulcre amb l’escut
dels Castellolí.
Santa Fe
de Calonge és
una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada