El poble de Santa Eulàlia de
Riuprimer (1039 h. 568 msnm.), centre vital del municipi, es troba vers
l’extrem oriental del terme, poc abans de la confluència de les rieres de Santa
Eulàlia i de Muntanyola.
El document més antic que parla del
lloc data del 872. El lloc de Santa Eulàlia surt esmentat a partir de l’any
904, quan Albegont i Fludirig vengueren a Senfred una terra, situada a la vall
de Santa Eulàlia, al lloc anomenat Torroella. A partir d’aquest moment apareix
el terme de Santa Eulàlia contínuament, juntament amb el locatiu de Rivo
Meritabile, que després canvia a Rivo Primo i que ha donat
l’actual forma de Riuprimer.
Les funcions parroquials s’esmenten
l’any 946, quan Lodeg i la seva muller Albovara vengueren a Samuel, “que
diuen Baró”, una vinya situada a la parròquia de Santa Eulàlia, al lloc dit
Mulnells.
Aquesta primitiva església fou
refeta i consagrada el 1041 pel bisbe Oliba, quan acudí a l’apèndix de la vall
de Muntanyola a consagrar l’església de la parròquia de Santa Eulàlia de Rivi
Meritabilis. El bisbe confirmà l’antiga dotació i els seus predis així
com els delmes i les primícies i la resta de les oblacions dels fidels.
Aquesta església el 1357 tenia, a
més de l’altar de santa Eulàlia, els de santa Maria, sant Miquel i sant Iscle,
i les esglésies sufragànies de Sant Cugat d’Alboquers i Sant Joan de Riuprimer.
L’edifici consagrat el 1041 perdurà
durant molt temps sense gaires modificacions, fins el 1805, que es modificà la
capçalera i s’amplià la nau per ambdós costats, transformant-la en un temple de
tres naus, que és l’estructura que ha pervingut fins a l’actualitat. Actualment
segueix exercint les funcions de parroquial i es troba en bon estat de
conservació.
Exteriorment l’església de Santa
Eulàlia es veu un edifici pertanyent a l’època barroca tardana. La façana té
l’estructura clàssica del barroc de la comarca assenyalant les tres naus
actuals, la central sobrealçada i coronada amb un timpà triangular i les
laterals amb un sol vessant de teulada cada una. La porta és rectangular i
coronada amb un timpà d’arquivolta d’arc rebaixat.
L’interior apareix amb una
estructura estranya de tres naus, creuer amb volta curvada i absis quadrat.
Sorprèn la gran potència dels pilars que separen les naus. Aquesta sorpresa és
deguda a que l’església és el fruit d’obrir les parets de l’edifici original
que al principi era de planta de creu llatina amb transsepte i absis
semicircular, i possiblement amb absidioles als braços del transsepte,
posteriorment es varen esventrar les parets laterals amb dues arcades cada una
i es varen afegir les naus laterals. Es va aterrar l’absis romànic i es va
construir l’actual.
A cada testera del creuer es
conserva una finestra de doble esqueixada original, i al darrere de l’absis
actual es poden veure les traces de l’original.
Pujant dalt les golfes sota teulada
hom pot fer una lectura perfecta de l’obra romànica, ja que es conserva tota la
teulada original de la nau i el creuer, inclosa la cornisa aixamfranada i la
llosa de coberta.
El campanar, molt modificat, té una
coberta barroca de teula i fustam. L’últim pis també es barroc, pero el cos
inferior i el basament són romànics.
L’aparell original, allí on els
arrebossats i enguixats interiors permeten de veure’l, ha estat construït per
petits carreus simplement escairats, agafats amb argamassa i disposats en filades
uniformes poc regulars.
Per les característiques que es
poden endevinar, podem considerar que l’església de Santa Eulàlia de Riuprimer
és un edifici construït dintre els models propis del segle XI.
Santa
Eulàlia de Riuprimer és
una església amb elements romànics, barrocs i eclèctics inclosa a l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada