El municipi de la Baronia de Rialb presenta
testimonis d’un passat, dels segles XI al XIV, que entrà en decadència a partir
de mitjan segle XIV. La llarga relació d’esglésies romàniques del terme n'és un
bon testimoni.
El lloc de Martimà el trobem el
trobem documentat en una donació d'un mas del terme del castell de Tarabeu que
l'any 1092 Ramon Guerau féu a l'església del Sant Sepulcre de la Seu
d'Urgell. Segons aquest document, el mas, situat a l'indret de Santa Eulàlia,
enfrontava a migdia amb Martimà.
Quant a l'advocació de l'església,
encara que Sant Ponç fos un personatge de l'època romana tardana, no es troba
en el calendari visigòtic i la seva devoció no tingué una expansió com la
d'altres Sants primitius; es troben algunes esglésies d'aquest titular a
la Catalunya Vella. Potser la devoció a Sant Ponç procedia de la Gàl·lia,
probablement a través de la Cerdanya.
Sant Ponç de Martimà era la capella particular de la
família del mas i no consta que fos sufragània de cap parròquia.
L’església de Sant Ponç és una església romànica del
segle XI i es un bon exemple d’edifici concebut dins els cànons de
l’arquitectura llombarda pròpia del segle XI català, de forma senzilla però
molt ben resolta.
És un edifici d'una sola nau i
coberta amb volta de canó de perfil semicircular reforçada per dos arcs torals,
un d'ells adossats al mur de ponent. L'absis semicircular s'obre a la nau a
través d'un arc presbiteral. En el centre hi ha una finestra d’arc de mig punt
i doble biaix tapiada
A la façana sud trobem la porta
d'arc de mig punt refós en relació a la resta del parament, exteriorment esta
resseguit per una filada de llosses planes. Al seu costat hi ha una finestra de
doble esqueixada, del mateix tipus que la que hi ha a l'absis. A ponent hi ha
una finestra cruciforme.
Les façanes són llises, a l'absis
però, trobem, més o menys malmeses, hi ha quatre lesenes que devien anar
acompanyades d'un fris d'arcuacions sota el ràfec. L'interior és totalment
arrebossat. L'aparell constructiu és format per carreuó escairat, sense polir,
disposat en filades uniformes i regulars.
La coberta de la teulada és de
lloses tant a la nau com l’absis.
Sant Ponç
de Martimà és
una església que forma part de l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya com a Bé Cultural d’Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada