Montpol és un poble (40 h. 2009/838
m alt.) situat en una vall tributària de la ribera Salada per la dreta, prop de
límit amb el terme d’Odèn.
La parròquia de Montpolt és una de
les que apareixen esmentades en l’acta de consagració de l’església de la Seu
d’Urgell.
El bisbe Sal·la d’Urgell l’any 982
fa donació a Ot de Solanes i el seu fill de l’església de Sant Miquel de
Montpol. Al llarg del següent segle es confirma la dinàmica de donacions a
l’església i aparicions de senyors feudals arreu. Entre els segles X i XI es
documenten alguns dels masos mil·lenaris de Montpol que s’han conservat fins
avui: Solanes (982), Porredon (1090), la Torra (1183)...
Segons una convinença no datada,
però situable vers l’any 1050, entre el bisbe d’Urgell Guillem i el vescomte de
Cardona Ramon Folc, per la qual el primer concedia al segon, entre altres
coses, la parròquia de Montpolt.
Dos documents, l’un del segle XI i
l’altre del XII, precisen que ja era sota l’advocació de sant Miquel: una venda
de terres (1052) l’assenyala com a confrontació i un testament (1183) hi recull
una donació.
Fins l’any 1624 Montpolt pertangué
al bisbat d’Urgell, i passà al de Solsona, després d’anys de litigi entre
ambdues seus episcopals sobre les parròquies d’Urgell que havien de passar a
formar part del bisbat solsoní. També al primer terç del segle XVII, en el
decurs dels anys més propers a la incorporació definitiva de la parròquia de
Montpolt al bisbat de Solsona, possiblement fou abandonat l’antic edifici
romànic, i fou bastit l’actual; tenint en compte que la porta de la casa
rectoral té la llinda datada el 1632.
L’actual església de Sant Miquel de
Montpol és un obra que s’inicià el primer terç del segle XVII i s’acabà a
finals del segle XIX. Durant la guerra civil es va cremar i va ser repintada el
1958. L’antiga església, de la qual encara s’aprecien alguns vestigis (part del
mur sud i restes de l’absis semicirculars) era romànica i estava al mig del
turó de la Roca de Montpol, a tramuntana de l’església actual.
Sant Miquel de Montpol és una
església de nau rectangular amb un transsepte. El portal s'obre al mur lateral de
ponent; és rectangular amb la llinda un pèl corbada. Els seus murs estan arrebossats
amb carreus grans de pedra rogenca a cantoneres.
El campanar és de planta gairebé quadrada. És situat en l’angle que fan la nau amb el transsepte, proper a la capçalera encarada a migdia. La torre és coronada per una cornisa motllurada i una agulla piramidal sense cobertura amb el formigó visible com a mostra de la seva rusticitat; en un primer cos d'aires antics, del moment inicial de l'església, segle XVII, els murs són de maçoneria amb grans peces rogenques mig carreuades i carreus a cantoneres de pedra clara; al seu damunt hi ha un segon cos d'aires moderns amb els murs arrebossats i els caires ressaltats a manera de lesenes cantoneres mitjançant carreus ben polits d'aspecte encoixinat; al capdamunt hi ha obertes les finestres en arc de mig punt de la cel·la, una a cada cara; hi penja una campana; una senzilla motllura es troba a la seva base..
Al costat de l’edifici eclesial es
construí, a mitjans del segle XX, l’escola de Montpol. Avui la Rectoria de
Montpol, junt amb l’antiga escola, són el centre d’activitats a la natura de
l’escola de música l’Antàrtida.
Sant Miquel de Montpol és una
església catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada