divendres, 13 de desembre del 2013

NOTA DEL MIQUEL.

Hola amics i amigues, 

Els meus blocs ESCRIT DES DEL BERGUEDÀ I INDRETS D’ESCRIT DES DEL BERGUEDÀ em veig forçat per uns dies donar-los un breu descans. 

Aquest cop no ha estat un virus informàtic que hagi trasbalsat el meu ordinador. Més aviat, l’atac ha estat més profund, una bactèria ha fet emmalaltir un xic el meu organisme.  

No és cap cosa d’importància, (febre, malestar, somnolència, etc.) però he pensat descansar uns dies i aprofitar, sempre hem d’aprofitar, els temps per una i mil tasques complementaries a la meva afició.  

Per tant si no hi ha res de nou el primer dia del nou nat 2014 serè altre cop amb vosaltres.  

MENTRE: US DESITGEM  

UN FELIÇ NADAL 2013
 
UN PRÒSPER I VENTURÒS 2014

M. Rosa i Miquel.
Berga, 13/12/2013.

dimecres, 4 de desembre del 2013

SANT PERE DE SERRALLONGA. ALPENS. OSONA.

TERRES D’OSONA

Delerosos com sempre en cercar esglésies en punts oblidats del nostre país aquesta cop en apropaven al Cobert de Puigcercós. En les rodalies d’aquest lloc s’ajunten les terres del Berguedà, l’Osona i el Ripollès. Sol·licitada informació al restaurant allà situat ens donaven dades del camí que ens conduí fins la església de Sant Pere de Serrallonga, ja en terres osonenques. Després d’un curt recorregut per una pista de terra visitàvem dita església. Poc abans havíem passat el mas de Serrallonga de Baix on es domina una amplia perspectiva del Pre-Pirineu, Montserrat i Montseny.

 
Situada dins l'antic terme del castell de la Guàrdia, en el lloc antigament anomenat Vilallonga. Aquest nom apareix documentat el 938-982 com afrontació de la propietat de Matamala, que posseïa el monestir de Ripoll. És una església pre-romànica amb reformes fetes en el transcurs dels anys.

 
El nom de Serrallonga és del segle XIII-XIV i bé donat pel mas Serrallonga proper a l'església. L'església de Sant Pere apareix en les relacions parroquials del bisbat de Vic entre 1025 i 1050 i en una llista del segle XIII, però no consta en les visites del bisbe Galceran Sacosta a les parròquies del bisbat de Vic entre 1333 i 1339.

La pèrdua de població del segle XIV li va fer perdre la categoria de parròquia per passar a ser sufragània de Santa Maria d'Alpens fins a 1686.

 
Edifici d'una sola nau amb capçalera rectangular quasi quadrada, a llevant. A l'interior, la nau està separada de l’absis amb un arc triomfal de perfil ultrapassat amb impostes simples i lleuger avançament de muntants.

Els murs de les naus tenen dues grans arcades formeres que possiblement es varen construir poc després de la resta de la nau a conseqüència de la deficiència de la volta de la nau.

L'actual coberta és del 1837, amb embigat i teules àrabs. L'àbsis és més baix que la nau i està cobert amb volta de canó. La porta està situada en el mur meridional i està formada per un arc.

Adossada al cantó de tramuntana hi ha una sagristia rectangular construïda el 1837.

Conté un altar adossat fet de fusta pintada que data de la segona remodelació de l'església, duta a terme el 1627 (tal i com apareix documentat a la guixeria de forma ovalada que volta una inscripció referent a la reforma de l´església. Està decorada amb orla vegetal a la part exterior i amb motius de ditada a la part interior. A la part inferior hi ha una conxa i està coronada amb fulla d´acant. A la part central de la guixeria hi ha un escut mitrat amb dues claus de Sant Pere, al voltant del qual hi ha la inscripció en la que es llegeix: ESTA YGLESIA SE R DVI EN LO ANY 1627 Y SE").

També guarda dues imatges barroques de Sant Pere i Santa Maria del segle XVIII.

A l'exterior de l'església s'han localitzat un parell de tombes, que resten sense excavar.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur. 
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

dilluns, 2 de desembre del 2013

SANT FRUITÓS DE L’ESPLUGA. LA VANSA I FÓRNOLS. ALT URGELL

TERRES DE L’ALT URGELL.

Aquesta església és en un finca privada i per tant ens limitaren a fer la fotografia des de la carretera. És un bonic racó dins la nostre orografia que es troba en l’inici del congost que forma el riu de La Vansa abans d’unir-se al Segre a l’indret del monestir de Tresponts dalt d’un penyal que domina el curs del riu.  
 

L’església és situada al costat del fossar, fora del poble, i arran del cingle pel seu costat nord.

El poble de l’Espluga de La Vansa és escassament documentat, i tan sols apareixen esments escadussers en documentació referida a la vall.

En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix el terme Spelunka  com a parròquia de la vall de La Vansa. En un document del 1082, el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga, que cal identificar com l’Espluga. L¡any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una seria de castells i llocs de la vall de La Vansa, entre els quals s’incloïa  el “castro et villa d’Espluga de Lavança” .

En el llibre de visites del 1758 s’esmenta, dins el terme de la Vansa, l’església parroquial de Sant Fruitós, administrada pel rector de Lavansa.

L’església de Sant Fruitós és un edifici d’una sola noau coberta per una volta d’aresta de dues tramades amb un arc toral central, i capçada a llevant per un absis quadrat, cobert amb volta de canó.

La porta, en arc de mig punt s’obre a la façana sud.

Sobre el mur de ponent, i de la mateixa ampl’aria que aquest hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls, amb arcs de mig punt escanyats, que és com la prolongació vertical de la façana.

Al mur sud s’hi ha afegit una sagristia, i tot el conjunt té l’aspecte d’haver estat sobrealçat, probablement en el moment de construir-se les voltes de la nau que substitueixen la coberta original, segurament d’embigat de fusta.

Les seves característiques fan pensar en una datació anterior al segle XI però l’absència d’arc triomfal invita a una datació més avançada, dins el segle XI.

El lloc és impressionant per la seva bellesa i els grans cingles que l’envolten.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.