Besora
és un poble de població disseminada (39 h.2009/821 msnm.) situat damunt la
carena que separa les aigües del Cardener i de l’aigua d’Ora.
Aquesta
església romànica es trobava a la vall de Lord, dins el terme del castell de
Besora. No figura al capbreu de parròquies constituïdes entre els anys 872 i
878 pel comte Guifré i el bisbe d’Urgell, Galderic. La primera notícia de
l’església correspon a la llista de parròquies del final del segle X o l’inici
de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, on
entre les parròquies de la vall de Lord figura la de Besora.
L’església
de la parròquia de Besora era dedicada a sant Sadurní (encara que s’hagi
afirmat que antigament ho havia estat a sant Pere), ja que l’any 1068 ja figura
amb aquesta advocació, i així consta en el testament d’Arsenda, muller d’Arnau
Mir de Tost, feudatari pel bisbe Guadall de Barcelona; aquesta dama féu una
deixa a Sant Sadurní de Besora. L’any 1071, en el seu testament, Arnau Mir de
Tost, féu una altra donació a la mateixa església.
En
l’arxiu diocesà de Solsona,es conserva una consueta de l’any 1369 que porta el
nom de Dodalia, en els quals consten els drets i deures del rector, sacrista i
ajudants de la parròquia.
Al
segle XVII, devia estar en males condicions ja que el bisbe de Solsona, va
ordenar que es construís una de nova, més avall que la primitiva, i millor
situada, al centre del terme.
L'església
es va fer de nou en època barroca i es
va començar el 2 d'abril de 1651 pel rector Pere Condó. No es va edificar al
lloc que volia el bisbe sinó que aprofitant la pedra de l'església vella, es va
fer uns dos-cents metres més avall. Va ser inaugurada l’any 1655.
Sant
Serni de Besora és una església d’una sola nau rectangular coberta amb una
volta de canó damunt arcs torals i una senzilla imposta de pedra grisenca que
destaca dels murs pintats de blanc; té la capçalera recta i algunes capelles
als laterals. Els seus murs són de carreus grossers de pedra vermellosa i amb
el morter de calç ben visibles entre les juntures.
El
portal és obert al mur lateral de ponent amb detalls clàssics com la llinda
motllurada, brancals estriats, ràfec i, al damunt, un frontó trapezial amb una
fornícula sense imatge al timpà.
El
campanar del segle XVIII és mig insert en els peus de la nau on comença una
construcció que devia ser l’antiga rectoria.
Ës una construcció d'un barroc senzill i merament funcional. Té planta
quadrada i està coronat per una cornisa amb gàrgoles als angles i un terrat amb
barana de carreus i pinacles de bola als caires. La cel·la queda oberta amb
quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; té una fina motllura a la
seva base. Els seus murs són de grans carreus ben escairats de pedra marronosa
i nus.
Entre
el 1684 i el 1688, l'escultor de Solsona Joan Balius va construir
l'altar major i va ser daurat per Joan Andreu, daurador de Sant Llorenç de
Morunys. Abans i després, es van fer altres cinc altars.
Sant Serni de Besora és una església que forma part de l'Inventari del
Patrimoni Arquitectònic Català.
