Puigbalador és un poble (63 h. 1982/ 1 460 msnm.) situat
a l’esquerra de l’Aude, a la confluència amb el riu de Galba, on ha estat
construïda la presa del pantà de Puigbalador,
que alimenta centrals elèctriques ja en territori llenguadocià. Esdevingué en
cert moment cap de la sotsvegueria del Capcir. Prop del poble hi ha unes
importants pedreres d’ònix, que han estat utilitzades a la casa de la vila de
Perpinyà i al Palais de Chaillot de París.
D’aquesta
església de Sant Joan Baptista de Puigbalador, actual parròquia, no se’n té cap
referència fins el segle XIV, si bé és possible que existís amb anterioritat,
arran de la construcció del castell de Puigbalador pel rei Alfons I de Catalunya-
Aragó, poc abans del 1192. Les ruïnes del qual dominen el poble, fou fet
construir amb el nom inicial de Mont-real ,
dins la política de fortificació de la frontera, i confiat a Ponç de Lillet el
1192. El 1353 es documenta per primer
cop, quan s’hi reuní el consell general del terme del castell de Puigbalador.
Sant
Joan Baptista de Puigbalador en aquest moment no passava d’esser, sembla, una
capella de la parròquia de Sant Martí de Riutort. L’any 1357, però en altre
document parla del límit o terme de Sant Salvador de Puigbalador, la qual cosa
fa pensar que l’església tenia el caràcter parroquial.. La parròquia de
Puigbalador acabà absorbint la de Sant Martí de Riutort.
L’actual
edifici, al poble és del 1826, que és l’any que figura gravat a la llinda de la
porta d’entrada. En aquesta data l’església ja havia adquirit l’advocació
actual. Podria ser que la primitiva església fos situada al cim del turó del
castell
L'església
de Sant Joan Baptista és un edifici de tradició romànica, tot i que posterior a
l'època d'aquest estil, d'una sola nau, amb campanar de paret de dues obertures
i la porta al frontis de ponent. Té capelles laterals, una a cada banda de la
nau.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
