CAMINANT PEL PALLARS JUSSÀ
Vam assistir com invitats per
“Amigos del Románico” a una instructiva conferencia al Centre de Restauració de
Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix. Entre els diferents monuments ressenyats
es va parlar de l’església de Covet, com una joia del romànic per la seva
portalada. Curiosos per conèixer la
nostra terra vam decidir malgrat fos a corre cuita fer-hi una visita. Un
diumenge al matí vam anar fins a Covet. Poc ens pensàvem el valor del que anàvem
a veure. Mai ens imaginàvem que en un poble tan petit trobaríem aquesta meravella. Després en la
recerca de dades he trobat tantes dades del seu interior que ens ha quedat el desig
de tornar-hi i veure’l per poder fotografiar-lo.
Covet és un poble (5 h.2009/711
msnm.) situat un km a la dreta del riu de Conques.
El lloc de Covet ja apareix
documentat l'any 1033 com a límit pel sud del Castell de Llordà, venut pels comtes d’Urgell a Arnau Mir de Tost.
Les primeres notícies d'aquesta església daten del 1107, quan apareix citada en
unes donacions fetes per Guitard Isarn, senyor de Caboet. En el testament de
Guillem Bernat del l’any 1116, s’inclou la deixa d’una unça, una vinya i quatre
oliveres per la il·luminació de l’església.
Les cròniques ens parlen d'un
important conflicte entre Sant
Pere d'Àger i la comunitat canonical de Sant Sadurní de Llordà, afins al bisbe
d'Urgell pel control d'aquesta comunitat i del castell de Llordà. La disputa va
acabar amb la intervenció papal, que en 1092 va confirmar la dependència de
Sant Sadurní respecte la col·legiata d'Àger. Per aquest motiu la comunitat de
monjos va deixar Llordà i es va traslladar a la propera església de Covet, que possiblement
llavors ja es trobava estava sota la jurisdicció de la Seu d'Urgell.
Tot i no disposar d'acta de
consagració de l'església, ha estat datada entre 1150 i 1160. Hom creu que
fou construïda damunt d'anteriors construccions visigòtiques, ampliant una
petita esglesiola rural (la zona de l'absis sud). Probablement va ser en aquest
motiu que es va iniciar la construcció d'un nou temple, adaptat a les
necessitats de la comunitat canonical.
Aquesta comunitat no va durar gaire,
ja que l’any 1315 ja apareix com a simple parròquia dins del terme del Castell
de Llordà, dins l’ardiaconat de Tremp.
Malauradament, de l'antic cenobi
només s'ha conservat l'església. És sense cap mena de dubte una de les més
espectaculars de la comarca, especialment pel que fa a la seva decoració. Les
recents actuacions han posat de manifest uns problemes estructurals en el
sector sud-oest, que cal resoldre aviat. De moment s'ha aconseguit frenar el
desplaçament dels murs laterals a l'alçada dels peus de la nau i estabilitzar
les inquietants esquerdes que van aparèixer. Per aquest motiu s'ha decidit
posposar l'estudi arqueològic de l'espai que hi ha al sud del temple, on
probablement hi havia el claustre, per evitar debilitar l'estructura de
l'església. Cal un estudi previ sobre l'estat dels fonaments abans d'iniciar
cap actuació.
Santa Maria de Covet és una església
amb planta de creu llatina –d'una nau amb transsepte-
i tres absis mirant a llevant. Tots tres tenen una finestra de
doble esqueixada i són decorats al seu interior, i el central també a
l'exterior. La nau de l'església és coberta per una volta de canó apuntada,
dividida en tres trams per dos arcs torals que recolzen sobre columnes
adossades amb capitells esculpits. En el mur interior de la paret
nord s'obren dues portetes que donen accés l'una al campanar i
l'altra a l'exterior, coneguda popularment com "la porta de les
dones". En el mur del costat sud hi ha una columna adossada que
correspondria a un tercer arc toral però que mor al nivell de
les impostes.
Oberta parcialment en el gruix del
mur de ponent, just sobre la portalada i darrere de la rosassa, hi ha una
galeria interior força original. Està formada per quatre arcs de mig punt damunt
columnes que sostenen cinc capitells dignes d'admiració pel seu volum i
exuberància. Hom pot accedir a aquesta galeria per les dues escales de cargol
construïdes als flancs que sobresurten de la façana.
La gran rosassa de la
façana s'obre amb formes lobulades i columnetes radials. Els vitralls són
posteriors a l'any 1939.
La portalada principal del
mur de ponent és la part més visible, impressionant i notable de l'església de
Covet, que forma un cos rectangular avançat, coronat per una cornisa plana
sobre mènsules. Es compon de quatre arquivoltes en degradació, que
descansen sobre dues columnes amb capitell a cada banda, i d'un timpà que
recolza sobre mènsules. Tant les arquivoltes com els capitells, les mènsules
i el timpà presenten una ornamentació figurativa, vegetal i geomètrica. La
factura del timpà no és gaire reeixida, però la de la resta dels elements,
tenen un acabat extremament minuciós i detallista.
Els artistes que esculpiren Covet
tenien influències de l'escola tolosana, entre altres. S'hi pot veure
representat tot un programa iconogràfic i teològic de les diferents creences de
l'època, algunes d'elles no gaire dins de l'ortodòxia catòlica. La
interpretació, cal fer-la de fora cap a endins, transmetent la idea que, com
més al centre, som més a prop de Déu.
L'arquivolta externa representa
"el pecat" amb un recull de comportaments o pràctiques considerades
pecaminoses; amb una imatge central d'Adam i Eva després
del pecat original, continua amb dovelles esculpides al·lusives
a l'astrologia, representada per un Gèmini, el diable, acròbates, homes
desesperats que s'estiren els cabells i músics.
La següent arquivolta conté
"els profetes i l'anunci de la salvació"; es pot veure a l'esquerra
la Mare de Déu amb l'Infant acompanyats d'un profeta, probablement Isaïes, un
home flanquejat per dos lleons, un àngel i un home amb dos colomins.
A les altres arquivoltes hi ha
esculpits "àngels i evangelistes, l'arribada de la redempció"; un
lleó alat símbol de Sant Marc i un àngel matant un drac, possiblement sant
Miquel.
El centre del timpà
(malauradament esquerdat) l'ocupa una Maiestas
entronitzada dins una màndorla que sostenen un serafí i
un querubí, als costats hi ha un home que porta un llibre, sant Mateu,
i una àguila, sant Joan.
Tot aquest conjunt és un dels exemplars
cabdals del Pallars Jussà i un conjunt escultòric singularíssim a tot
Catalunya.
Adossada al mur nord es troba la
torre campanar, de planta rectangular. No està clar si es va acabar o bé les
obres es van aturar a mig construir el segon pis. Actualment presenta un pis
inferior tan alt com la nau i cobert amb un cúpula, oberta en la seva part
central. Presenta una sola finestra de mig punt en el mur est.
El pis superior està fet amb una
fàbrica diferent a base de carreus més petits i irregulars. Te dues finestres
en els murs nord i sud, que serveixen per allotjar-hi les campanes. En el mur
oest s'obre una porta de mig punt per accedir a la teulada. S'ha especulat que
la torre del campanar fóra una antiga construcció de guaita, possiblement tardo-romana,
tot i que més aviat sembla una construcció posterior adossada a la nau
principal.
Les portes de l'església són les
originals, així com la forja.
La imatge de la Mare de Déu de Covet
és una talla policromada amb el dors buidat parcialment, datada
al segle XII- XIII i de fusta d'àlber. És una Mare de Déu amb
Nen; Santa Maria es troba asseguda al tron decorat amb dibuixos geomètrics
sobre fons blau. Porta una magrana a la mà dreta i amb l'esquerra suporta el
Nen damunt del seu genoll. Duu una túnica i mantell amb vel blanc guarnit amb
ratlles, fulles blanques i està coronada. Descansa els peus damunt d'un doble
sòcol. El Nen, coronat també, beneeix amb la mà dreta i porta un llibre a
l'esquerra. El daurat de les corones fou renovat modernament. Hi manca la part
inferior dels costats del tron. Aquesta imatge formà part d'un grup
d'escultures que, potser, sortiren plegades d'un mateix taller i que –d'un
aspecte més rústic- són conservades al Museu Diocesà de Lleida.
La talla romànica original de
la marededéu es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.
El 26 d'agost de 1989 l'Associació d'Amics de Covet lliurà
a la parròquia de Covet una rèplica de la imatge de la Mare i el Nen, per al
seu dipòsit dins de l'església.
El 2017 s'han reposat a l'absis
lateral esquerra les imatges (s. XX) que es van retirar amb motiu de la restauració
de l'interior del temple als anys 80
D'aquesta església, la tradició
popular diu que hi procedeix la imatge del Sant Crist de Conques, talla
gòtica cremada el 1936 durant els avalots de la guerra civil
espanyola i venerada a l'església de Sant Miquel de Conques, on hi ha
ara una imatge reproduïda.
L'edifici de l'església de Santa
Maria de Covet fou declarat Monument Nacional per Reial
Ordre de l'11 de gener del 1921.
El 13 de juliol de 1986, es
constituí l'Associació d'amics de Covet per tal de recuperar, mantenir i
potenciar el patrimoni cultural del lloc.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
