SANT ROMÀ DE SAU (NOU) VILANOVA DE SAU. OSONA

 TERRES D’OSONA

Prop de la resclosa del pantà de Sau, a la part dreta del riu es bastí a partir del 1951 la nova església de Sant Romà, obra de l'arquitecte Josep Maria Pericas, on hi havia els xalets dels enginyers i algunes cases dels dirigents de les obres, i el lloc forma ara un petit nucli residencial on hi havia també una caserna de la Guardia Civil. 

Actualment, habitatges al marge, els edificis de l'escola i de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, situats davant per davant, estan completament abandonats.

L'església i rectoria, en canvi, que són propietat del Bisbat de Vic, estan en bon estat i hi ha activitat. I els pocs veïns que continuen vivint al nucli que administrativament forma part de Vilanova de Sau, estan pendents que es confirmi si, aquesta vegada sí, tira endavant la subhasta ja anunciada en altres ocasions i passa alguna cosa respecte a la propietat. 

Església situada en un turó damunt el pantà de Sau. És de nau única, però es marca el creuer tant a la planta com a l'alçat. L'absis és de planta semicircular peraltada i amb finestres rectangulars dividint els espais amb columnes de pedra amb el capitell decorat. A la part esquerra hi ha una capella lateral adossada i a la part dreta hi ha l'habitatge del rector, que es comunica amb el temple. Als peus hi ha el cor. L'interior presenta una taula d'altar de marbre i un retaule, ambdós dissenyats per l'arquitecte Pericas.

La façana es troba orientada a sud-oest i té el capcer triangular, amb una finestra de pedra decorada amb vitralls, al davant s'hi forma un atri. 

A la part esquerra del portal hi ha el campanar, de torre circular. És construïda amb pedra vista sense polir i de color grisós. 

Respon a un estil eclèctic amb molt ús de la pedra sense polir, tret característic de l'obra d'en Pericas. 

L'Església nova de Sant Romà de Sau es una església d'estil eclèctic. La construcció és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Dades: Viquipèdia i Premsa

SANT JOAN BAPTISTA DE CABANABONA. NOGUERA

 POC A POC PER LA NOGUERA 

El poble de Cabanabona és situat prop del torrent de la Rabassa, afluent del Llobregós per l’esquerra. El castell de Cabanabona és esmentat l’any 1040 com una de les fortaleses de la marca meridional del comtat d’Urgell. Fou senyor del lloc Arnau de Vergós, fill de Berenguer, que tenia casa a Cervera. A la primeria del segle XI la senyoria de Cabanabona era de N. Alemany. 

L’església del poble de Cabanabona és documentada per primera vegada l’any 1101, en el testament sacramental de Ramir, jurat sobre l’altar de Sant Joan de Cabanabona. Segons que declaren els marmessors, Ramir féu nombrosos llegats a l’esmentada església. D’aquestes deixes es desprèn que en aquests moments s’estava construint l’església, romànica. Ramir també féu donació a la fraternitat de Sant Joan d’una casa on solien reunir-se els confrares, juntament amb una altra casa, i establí que Ponça les habités al servei de Sant Joan. D’altres testaments d’anys posteriors també contenen donacions a Sant Joan de Cabanabona. 

El 1123 Ramon Arnau li llegà una coromina que tenia al lloc anomenat Partser, i el 1140 Pere li lliurà un casal, segons que consta en el seu testament sacramental jurat a l’altar de sant Pere de la parròquia de Sanaüja, La parròquia de Cabanabona passà a dependre de Santa Maria de Solsona abans del 1151, data de la butlla del papa Eugeni III en què ja figura com a església subjecta a aquesta canònica. Així mateix, és consignada en l’acta de consagració de Santa Maria de Solsona del 1163. Notícies posteriors confirmen aquesta situació, que es degué prolongar fins al segle XVI. 

Sant Joan Baptista és una església que està situada bastant allunyada del nucli de la població, al costat del cementiri. 

Per l'estructura de l'església i també per les dates que s'hi troben s'ha de suposar que fou construïda en dos etapes. Podria ser que en un principi tan sols es feu la nau de l'església, durant l'any 1686, s'ha de suposar que la data que es troba a la façana hi falta un 1. El campanar es va fer amb posterioritat. 

Sant Joan Baptista és un edifici d'una sola nau amb parets llises. La façana es troba arrebossada; hi ha una porta dovellada d'arc de mig punt, amb la data fragmentada de 686; damunt de la porta hi ha un ull de bou. Té un alt campanar de planta quadrada i un cos amb terrassa. A l'angle sud-est hi ha la data 1777. 

L'església de Sant Joan Baptista està realitzada amb pedra de carreu. 

Fou realitzada amb l'ajuda de tots els veïns que hi havia en aquell moment a Cabanabona, actualment també són els propis veïns els que cuiden i paguen totes les despeses. 

Sant Joan Baptista de Cabanabona és una església barroca inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia

ERMITA DE L'ASCENSIÓ DE PINELL DEL SOLSONÈS

 TERRES DEL SOLSONÈS 

L’ermita de l’Ascensió, segons dades, es una construcció del segle XVIII, però està en estat ruïnós a lhaver caigut el sostre. 

Es troba a la part occidental del terme municipal, a llevant del serrat de  l'Ascensió. 

És una capella de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. L'absis és pla i té una finestra d'arc monolític. A l'interior la nau estava coberta per una volta de totxo que partia d'una cornisa llisa. Tot l'interior està enguixat. 

A la masia de la Castellana es conserva una imatge de l'Ascensió pertanyent a la dita ermita. 

L'ermita de l'Ascensió de Pinell és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

SANT JAUME DE SALLENT O EL SAGRAT COR. SALLENT. PINELL DEL SOLSONÈS

 TERRES DEL SOLSONÈS 

En les primeres referències documentades, el lloc és denominat Saliente, cal suposar que a causa de l’orografia on està situat. Als documents del segle XVIIja hi apareix denominat Cellent, denominació que al segle XVIII passà a ser Sellent. 

El poble, de poblament íntegrament dispers, s'estén per l'extrem més meridional del terme municipal i es va formar a redós de l'església parroquial de Sant Jaume de Sallent i del castell de Sallent.

 

La casa dels Anglesola deuria haver tingut drets en aquest lloc, com ho indiquen els escuts de les dovelles de l’església vella. Segurament ens trobem amb el clàssic exemple de edificacions que en el transcurs del segles han sofert distintes reconstruccions. En primer lloc devia haver una romànica, dubto que fos la que arribés fins l’any 1925 i ja en estat ruïnós, finalment ha estat reedificada de nou.

Sant Jaume de Sallent és una església de planta rectangular, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. Es troba adossada a l’antiga rectoria, a la qual uns nínxols construïts posteriorment  hi tapen l’entrada.

En la façana principal l'entrada té una porta amb un arc de mig punt amb grans dovelles i tres escuts esculpits, un a la clau i els altres dos en les dovelles d'arrencada a la clau; a la clau també hi ha esculpida una creu apuntada. A mitjana alçada de la façana, sobresurten quatre cartel·les de pedra, a sobre de les quals hi ha un rosetó.

 

A sobre la porta principal hi ha un relleu amb la data 1925 i la inscripció "Sans S.C. Jesu". La façana està rematada per un campanar de cadireta de dos ulls d'arc apuntat i decorat a la part superior per petits merlets i una creu. 

Tot el mur està rematat a la part superior per merlets escalonats. El parament a la part inferior fa un sòcol de grans pedres rugoses i la resta del mur és de carreus tallats de forma irregular formant filades més o menys uniformes. 

En el Museu Nacional d'Art de Catalunya pot contemplar-se  la Mare de Déu gòtica que es creu que hi havia en aquest temple. Es tracta d'una talla en alabastre, policromada i feta durant la sega meitat del segle XIV. 

Sant Jaume de Sallent o el Sagrat Cor és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Detall del portal 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

SANT ROMÀ O LA MARE DE DÉU DEL REMEÍ. PINELL DE SOLSONÈS

TERRES DEL SOLSONÈS 

A l’Arxiu Diocesà de Solsona es guarden tres documents que fan referència a vendes, en els quals apareix esmentada l’església de Sant Romà, limitant a migdia.

Al primer document de l’any 1003, Ermengol I comte d’Urgell i la seva muller Guilla venen a Bonnat i a la seva muller Uruca un alou al terme de Madrona, el qual limita a migjorn amb Santa Maria i Sant Romà. 

Al segon, Eriman i la seva muller Ermengards venen a Guerau Burriel i a la seva muller Ermengards, entre altres coses, l’església de Sant Mamet. Això succeïa el 28 de març del 1026. Finalment, el dia 27 de novembre de 1032, Guerau Borrell i la seva muller Ermengards venen a Guadall Osten i a la seva muller aquesta mateixa església amb cases, horts, etc.

És una església d’una nau rectangular i tres absis semicirculars, bé que la nau, escurçada fins al primer arc toral —on hi ha aixecat el frontis—, mostra un bon tros dels murs laterals que conformaven l’antiga nau, avui escurçada, però amb possibilitats de refer-ne la llargada amb més o menys exactitud. 

El parament no és gaire regular. Hi predomina la pedra rústega col·locada en filades, encara que molt dèbilment a l’absis central. 

Un estrany porxo, bastit amb dos murs adossats a la corba de l’absis de migjorn, coronats per un arc apuntat i amb parament de carreus escairats i ben treballats, a més d’amagar una bona part de l’absis, trenca totalment el ritme estructural de l’edifici. 

La coberta és cònica per a l’absis central i amb dos vessants i única per a la nau, els absis laterals i el porxo. 

Ni a l’absis central, encarat a llevant, ni enlloc no es veu cap finestra. 

Al frontis, sobre la porta de llinda molt posterior, hi ha una petita obertura d’arc peraltat, feta amb un bloc monolític, el qual descansa sobre una pedra rectangular. 

A l’interior ha estat transformada de tal manera que es fa difícil endevinar que es tracta d’una església triabsidal. Una bona part de la corba de l’absis central fou omplerta regruixin-la amb un mur, on ha estat excavat un nínxol per col·locar-hi el sant. Els dos laterals també resten amagats per unes estructures rectangulars i per un arc apuntat.

L’arc pre-absidal resta força indefinit, llevat de la part superior arran de sostre, on es distingeix més clarament. 

Sant Romà  o Mare de Déu del Remei és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica

SANTES CREUS DEL BORDELL. PINELL DEL SOLSONÈS

 TERRES DEL SOLSONÈS 

A pocs metres del terme municipal de Vilanova de l’Aguda, dins el límit de Pinell, en un punt des d’on es domina una de les més belles panoràmiques obertes cap a les terres meridionals de Lleida, hi ha el temple de Santes Creus de Bordell. Antiga vicaria de Madrona.

La planta d’aquest edifici consta d’una nau, de mides més aviat reduïdes, rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular i coberta amb volta de canó, possiblement refeta posteriorment. Hi ha un arc pre-absidal que obre l’absis i un de toral que reforça la volta, el qual arrenca de mitja altura. 

La teulada, de dos vessants, s’assenta damunt els murs sobrealçats des de la cornisa trapezoïdal bisellada, la qual indica l’antic ràfec. 

La finestra de l’absis és de doble esqueixada i amb arc de mig punt. El conjunt de la porta d’entrada és posterior, com també el cor instal·lat a l’interior. Damunt aquest frontis, a ponent, hi ha un petit campanar de cadireta, posterior, i, a mitja altura, entre la porta i el campanar, una finestreta biforada. 

La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. 

L’aparell ha estat fet amb carreus encaixats, poc treballats i disposats en filades irregulars, però amb tendència a la uniformitat. Tot i que es tracta d’un temple de tipologia molt comuna, les característiques del seu aparell permeten de situar-ne la construcció entre les formes rurals del segle XII, les quals conserven les tradicions de la construcció del segle XI.

Al cementiri hi ha peces romàniques: un sarcòfag ornat amb decoracions de creus encerclades i de flors de dotze pètals.

Santes Creus de Bordell és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica