SANT JAUME DE MARGANELL. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellbell, al lloc anomenat Marganell. No degué passar de capella rural. El domini passà al monestir de Santa Cecília de Montserrat. El lloc de Marganell és documentat des del 924, i sobrepassava els límits del terme del castell de Marró. tot seguint la vall de la riera de Marganell. 

L’església apareix citada el 1102 en un document on consta que els propietaris, Bertran Sunyer i la seva muller Adelendis i llurs fills, donen al monestir de Santa Cecília de Montserrat l’església de Sant Jaume de Marganell, que és el nom que se li donava i se li ha de donar, malgrat que no es trobi dins el terme de Marganell. 

Després de la desamortització eclesiàstica l’església passà el 1855 a dependre de la de Sant Cristòfol, com a capella rural. L’edifici no va sofrir greus alteracions arquitectòniques, però va ser profanat el 1936, i després d’una acurada restauració dirigida per l’arquitecte A. Tintoré, el 25 de juliol del 1958 fou obert novament al culte. 

Aquest petit edifici romànic consta d’una nau rectangular rematada vers llevant per un absis semicircular cobert amb un quart d’esfera i una teulada de lloses de pedra. La nau, per la seva part, és coberta amb una volta de canó seguit i amb una teulada de teula àrab. La unió entre la nau i l’absis es fa per mitjà d’un senzill i estret ressalt. 

Els murs de pinyó a llevant i a ponent s’aixequen per sobre el nivell de la teulada. En el cimal del primer s’alça una petita creu de pedra, mentre que en el segon es dreça el campanar, que és de paret amb una finestra i, probablement, d’època més tardana.

La porta, amb un arc de mig punt, s’obre al mur de ponent conjuntament amb una finestra cruciforme situada sota l’espadanya. L’altra obertura de la capella la constitueix la finestra absidal, que és de doble esqueixada i és acabada amb un arc de mig punt monolític. 

L’aparell ha estat fet amb carreuons ben tallats que es disposen ordenadament en filades i a trencajunts. Els seus paraments són llisos i mancats de tota mena d’ornamentació. 

L’edifici es conserva en molt bon estat i presenta un aspecte agradable, bo i més després de l’encertada restauració de què fou objecte. 

Sant Jaume de Marganell és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica

CAPELLA DE SANT BARTOMEU. NAVARCLES

 TERRES DEL BAGES 

Al marge esquerre del riu Llobregat i dalt la carena que contempla l'aiguabarreig d'aquell amb el Calders, s'edificà el primitiu poble de Navarcles. Tenim notícia de la seva existència des de l'any 940, en plena conquesta del territori català als sarraïns. 

El lloc de Navarculas, que etimològicament significa “petites comes o replans”, és documentat des dels anys 940 i 960, i al·ludeix a una antiga masia o casa pairal d’aquest nom. 

Es va construir sobre una antiga vil·la romana datada del segle I fins al segle IV després de Crist. Segons el llibre de Navarcles de Fortià Solà, no tenim notícia de l'època en què es va fundar la capella. Però les primeres dades que ens permeten situar-la en el temps són unes monedes de l'època de Jaume I (segle XIII) que es van trobar a la base de l'absis. 

La devoció a Sant Bartomeu (apòstol) es va estendre l'any 1157 quan es va trobar un cofre amb les relíquies. Les primeres referències escrites al Sant són del 1291 i 1312. Al llarg del s. XVI s'hi celebrava la missa dels diumenges que era molt concorreguda. El 1910 s'hi anava en processó el dia 24 d'agost dia de Sant Bartomeu, s'adoraven les relíquies del sant i es cantaven els goigs. 

L'església apareix citada el 1291 com a Sant Bartomeu de Navarcles, mentre que el 1312 se la cita com a Sant Bartomeu i Santa Margarida de Navarcles. No passà mai de ser una capella de fora vila depenent de la parroquial de Santa Maria de Navarcles, la qual al llarg del segle XII passà a dependre del monestir de Sant Benet de Bages.

La primera reforma important es va fer al s. XVII, ja que el 1697 el bisbe va ordenar que enllosessin la capella i eliminessin l'altar de la banda de l'epístola. Es coneix que les reformes es van allargar fins al 1726, quan el responsable, el rector Mn. Llorenç Riera la va ampliar incorporant el porxo a la zona de culte. Els dos arcs de la façana sud es van tapiar i la portalada antiga es va traslladar a la situació actual. 

La capella no va patir més canvis ni reformes fins al 1936, quan durant la Guerra Civil fou profanada, igual que l'església de Santa Maria de Navarcles. 

A partir d'aquest moment va quedar abandonada i sense culte, convertint-se en magatzem de l'Ajuntament. El 1962 es va enfonsar el sostre i la paret nord i va romandre en estat ruïnós fins al 1984 quan la Diputació de Barcelona va iniciar-ne la reconstrucció. Les obres van durar fins al 1990 i com que ningú no sabia com era abans es va optar per consolidar les parts antigues, protegir-les i refer-les amb materials moderns. 

Així, doncs, aquest edifici romànic constava d’una petita nau capçada vers llevant per un absis semicircular llis, que gairebé és tan ample com la nau. A diferència de les altres esglésies romàniques, la finestra que perfora els seus murs no s’obre al centre de l’hemicicle, sinó que és força descentrada, bo i situant-se a la banda esquerra de l’interior del santuari. Actualment és cegada, però hom encara pot constatar que ha estat oberta amb doble esqueixada.

 A la banda dreta de l’absis i molt a prop del sòl hi ha un petit nínxol quadrat excavat al mur, que probablement és d’època més tardana. 

Al mur frontal, que tanca la nau a ponent, hi ha la portalada i és coronat amb un campanar de paret força allargassat, que és format per una sola obertura coberta amb un arc de mig punt adovellat. El que més crida l’atenció d’aquest cloquer és que no és situat al centre del cimal del mur, sinó que és totalment desplaçat a l’esquerra de la paret, de tal manera que el braç dret arrenca gairebé del centre del mur frontal.

Actualment és un Espai d'Art on s'hi realitzen exposicions. 

Sant Bartomeu de Navarcles és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental Ctalunya Romànica, Viquipèdia i web Ajuntament de Navarcles

SANT MIQUEL DE CASTELLTALLAT. SANT MATEU DE BAGES

 TERRES DEL BAGES 

En aquest petit nucli de població hi ha situat l’Observatori Astronòmic de Castelltallat. 

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, als peus del mateix castell. Des d’un principi degué ser la parròquia de gran part del terme, sobretot del sector nord-occidental. 

El castell és documentat des del 938, primerament com a Castro Monte Donno, fins que el 996 apareix Castro Tallado, si bé tots dos noms coexistiren durant un temps. 

L’església de Sant Miquel es troba documentada el 1031, quan un germà del vicari del castell de Castelltallat feu una deixa a l’església de Sant Miquel de Castro Monte Donno. Abans del 1154 trobem documentada la funció parroquial, que ja no abandonà més. L’edifici ha sofert, com la major part dels edificis parroquials, diverses reformes. La primera, ja al final del segle XI, quan el 1081 es feu una deixa per a l’obra de Sant Miquel de Castelltallat; el 1428 se n’hi havien fet d’altres que desconeixem, i diverses dates, 1700, 1729, inscrites en les seves parets, indiquen reformes en el temple primitiu o en el romànic, que l’han transformat gairebé totalment. Fa uns anys s’hi han fet unes obres de neteja que permeten de comprovar els seus paraments. 

Sant Miquel de Castelltallat és una església alçada dalt d'un turó en el centre del poble. Segurament construïda amb les pedres del castell que hi havia al cim. Presenta una nau central i una lateral esquerra. L'exterior està com emmurallat i voltada tota ella d'un petit jardí i cementiri. Està alçada i s'hi accedeix per una escalinata.

A l'any 1581 s'hi afegeix la capella del Roser, encarregada a un mestre d’obres occità anomenat Frances castell. 

El 1677 l'església es torna a engrandir amb la capella del Sant Crist a continuació de l’anterior i construïda pels mestres d’obres Francesc Artigues  i Joan Bonet, també occitans. 

Al segle XVIII s'hi tornen a fer reformes. Al segle XIX es completen les obres i queda tal com es pot veure actualment. 

Durant l'any 2002 l’església va ser restaurada i pintada. 

En el seu interior conserva uns retaules barrocs i neoclàssics, Com:   

Retaule de Sant Miquel Arcàngel. Es tracta d'un retaule de gran valor, restaurat pels Serveis de Restauració de Béns Mobles del Departament de Cultura de la Generalitat a l'any 2002. Està ubicat a l'altar major, i està molt ben conservat. És d'estil barroc i data del 1613. Només es coneix el nom del fuster que el va fer: Hilari Orta de Manresa.

Retaule del Roser. Integra elements dels segles XVII i XIX. Les taules que representen els misteris, situades a dalt i a baix són del xegle XVII i d'estil barroc. La resta és de començaments del XIX (1805-1817) i va ser encarregada al taller d’en Tomàs Padró de Manresa. 

Retaule del Sant Crist. És d'estil barroc i està data del 1703. Se'n desconeix l'autoria. N'hem de destacar les columnes salomòniques dels costats, exhibides a Barcelona amb motiu de l'exposició universal del 1929, i la imatge de Déu Pare a la part superior. Per la guerra civil es va malmetre la base que ara és d'obra. 

També una Creu processal. Peça d’orfebreria barroca, custodiada dintre l’església i solament visible tres cops l’any: Nadal, Pasqua i Festa Major. Creu processional d’argent datada al segle XVIII. Està col·locada sobre una barra que la fa portadora. Les seves dimensions son reduïdes, aproximadament uns 50 o 60 cms. Està bastant treballada, amb els extrems dels braços lobulats i la figura de Crist crucificat. 

Sant Miquel de Castelltallat  és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica, Viquipèdia i pàgina web Ajuntament de Sant Mateu de Bages.

SANT MATEU DE BAGES

 TERRES DEL BAGES 

Sant Mateu de Bages està ​​situat als vessants de la serra de Castelltallat. Per la seva situació, rep el nom popular de Mirabages. 

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Mateu, al mateix lloc de Sant Mateu. Molt aviat degué adquirir la funció de parròquia, categoria que manté encara avui dia. El lloc apareix documentat a partir del 983 i una referència concreta a l’església no la trobem fins el 1078, quan Adalès, de la família vescomtal de Cardona, feu una deixa a Sant Mateu, lloc que suposem que es tracta del que estudiem, ja que en aquell temps era una propietat vescomtal. 

Hem d’esperar la llista de parròquies anterior al 1154 per saber que l’església de Sant Mateu tenia funcions parroquials, que ha mantingut fins ara. L’edifici antic havia sofert diverses reformes, però fou substituït totalment per un de nou el 1831, conservant-se’n, això no obstant, el campanar antic. 

L’església va ser profanada el 1936 i va haver-se de reparar de nou. L’edifici és destinat al culte com a parròquia de Sant Mateu. 

Del primitiu temple de Sant Mateu, erigit el segle X, només resta dempeus el campanar que, bé que es conserva gairebé sencer, ha sofert algunes modificacions, consistents en l’escapçament del cimal, l’atalussament de la base i l’encegament de les finestres biforades del segon tram. Aquest cloquer, alt i esvelt, és un prisma de planta gairebé quadrada, que s’apropa als 16 m d’alçada. 

Un conjunt de capitells procedents del campanar són conservats actualment al Museu Comarcal de Manresa. 

L’actual construcció és de planta rectangular, sense creuer , adossada a una casa a la part posterior. Presenta una nau central amb altars laterals. La façana és molt simple: un portal alçat que s'hi accedeix per una petita escalinata, i un òcul a sobre, coronat per una inscripció gòtica. La coberta és a dues aigües. 

Just sobre l'altar hi ha un cos excel·lent que ressalta aquesta part a l'exterior. Destaca com a element important, el seu campanar de torre quadrada situat al lateral esquerre -al centre del mur- i que data del segle  X . L´interior és senzill i relativament ben conservat.  

L’església de Sant Mateu de Bages és una edificació d’origen preromànica inclosa a l' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia