PASSEJANT PEL BAIX
EMPORDÀ
L’església parroquial de Sant Romà
destaca al bell mig del poble de Llabià, al punt més alt del seu reduït nucli
habitat. L’emplaçament del poblet en un pujol envoltat gairebé del tot per la
plana motiva que —malgrat la seva escassa elevació— des de l’indret hom domini
amplis panorames sobre una gran part de la comarca. Als peus del turó, vers el
sud-oest, hi ha la conca del desaparegut estany d’Ullastret, convertit en
conreus, dels quals emergeix el puig de Sant Andreu, on hi ha les excavacions
del gran poblat ibèric i el seu museu monogràfic.
Entre les propietats confirmades pel
comte Gausfred l’any 959 a Riculf, en els comtats d’Empúries i Peralada, que li
havien estat donades pel rei franc Lluís d’Ultramar, hi havia un alou “in
vila Libiano”.
L’església de Llabià figura entre
els nombrosos drets i possessions que la comtessa Ermessenda restituí al bisbe
de Girona Berenguer Guifré; el document és datat entre els anys 1050 i 1058.
En l’acta de consagració de la
basílica de la canònica augustiniana de Santa Maria d’Ullà, de l’any 1182,
figuren confirmades com a possessió de l’esmentat priorat diverses esglésies
parroquials d’una extensa rodalia immediata al dit monestir. Entre aquestes
esglésies hi ha la de Sant Romà de Llabià.
Les Rationes decimarum que
s’han conservat de les diòcesis catalanes daten dels anys 1279 i 1280. Són
relacions de les esglésies amb la taxació de la dècima —la desena part dels
fruits i de les rendes dels beneficis eclesiàstics—, que era la contribució que
se’ls exigia per al sosteniment de les croades. A la llista del 1279 no apareix
l’església de Llabià. En canvi hi figura el 1280, però s’hi observa que les
seves rendes no arribaven a la quantitat mínima per a pagar la dècima.
El terme de Sant Romà de Llabià és
esmentat l’any 1311 com a límit del feu de Celsà i Velloses (llocs de l’actual
municipi d’Ullastret). L’any 1316 el comte Malgaulí d’Empúries redimeix del
bovatge el lloc i la parròquia de Sant Romà de Llabià.
En les llistes de parròquies de la
diòcesi gironina de l’any 1362, del final del segle XIV i de temps posteriors,
hi figura Sant Romà de Llabià. Aquesta església ha mantingut fins avui la seva
categoria parroquial.
L’església de Sant Romà de Llabià és
d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, el qual és molt
ample i alt. De fet, tot el conjunt de l’edifici destaca per la seva notable
alçada i esveltesa. La volta de la nau és apuntada i seguida. L’absis s’obre a
la nau per un simple plec de mig punt; la seva volta és de quart d’esfera. A
l’interior el nivell d’arrencada de les voltes és senyalat per una cornisa
correguda, de quart de cercle incurvat, element que manca als paraments
externs.
Hom entra al temple per la portada
situada al frontis. És d’un arc de mig punt, de gran dovellatge, extradossat
per una arquivolta, a manera de guardapols incurvat, el qual s’inicia en dues
mènsules esculpides. Aquestes mènsules, força prominents, representen testes
humanes, però només tenen els rostres esculpits amb trets força esquemàtics; la
resta fou només desbastada. A la dovella de la clau de l’arcada, hi ha un
relleu heràldic dins el qual, amb caràcters gòtics, foren gravats els anagrames
dels noms de Jesús i Maria.
Sobre la porta, una finestra de
doble biaix i arcs lleugerament apuntats, excepcionalment alta, perfora aquesta
façana. Al costat meridional de l’absis hi ha una finestra que és d’una sola
esqueixada, d’arquets de mig punt i de petites dimensions; més petita encara,
de les mateixes característiques, però quelcom modificada, és la que s’obre al
centre del mateix mur absidal, una mica desviada vers tramuntana.
Un campanar de planta quadrada amb
un pis de dobles obertures de mig punt a cada cara i teulat de doble vessant
fou bastit sobre l’angle sud-occidental de l’edifici. Tot el temple resta
sobrepujat per un terrabastall que serví de fortificació, ja que té petites
sageteres. Altres afegitons tardans són la sagristia, el cor i uns altars
laterals a l’interior, a més d’altres de menys importància.
Els murs de l’església tenen un
aparell —ben visible tant a l’exterior com a l’interior— a base de carreus
grossos i ben escairats que es disposen en fileres regulars de diferents
alçades i a trencajunts. A l’exterior, el morter hi és força visible. A
l’interior els carreus foren ajustats modernament amb ciment. Les voltes també
són construïdes amb fileres de carreus; a l’absis formen semicercles
concèntrics.
Per les seves característiques
formals i d’estil, aquesta església ha d’ésser considerada d’època molt
avançada, sens dubte no anterior al segle XIII. La seva portada és ja plenament
gòtica, però no és impossible que sigui afegida, una substitució de l’original.
Tanmateix, alguns elements com la gran finestra del frontis, les proporcions de
l’edifici i altres detalls, porten a suposar que aquest temple pot haver estat
aixecat encara més tardanament, potser al segle XIV. És molt probable que ens
trobem davant un exemple notable de la perdurabilitat i lenta evolució de les
formes romàniques en l’arquitectura religiosa rural del país.
Els batents de fusta de la porta
d’aquesta església tenen ferramenta decorativa d’estil o tradició romànica.
Sant Romà de Llabià és una església inclosa
a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Catalunya Romànica