CONÈIXER OSCA
El monestir antic de Sant Joan de la
Penya es troba encaixat en una buida d'una paret rocosa elevada. Una balma gegantesca
que protegeix en el seu interior una perla de gran bellessa.
Es tracta d´un dels monuments més
emblemàtics d´Aragó, construït en fases successives a partir d´un nucli
preromànic de finals del segle IX-començaments del segle X.
D'aquesta època es conserva
l'anomenada església baixa , amb dues petites naus separades per dos
arcs de ferradura i capçalera recta i doble, entallada a la roca, i decorada al
segle XII amb pintures murals amb representacions dels sants Cosme i Damià.
Durant el segle XI, a partir del
moment (cap al 1025) en què el monestir passa a dependre de l'ordre cluniacenca
es produeixen importants ampliacions. La principal és l'anomenada església
alta, construïda sobre l'església preexistent, per la qual cosa va caldre
prolongar les dues naus primitives que permetrien sostenir el segon nivell
d'edificacions.
Annexes a l'església baixa es van
aixecar altres dependències. Avui queda una gran i irregular sala voltada,
adossada al costat esquerre, que rep el nom de Sala del Concili.
L' església alta ,
consagrada l'any 1094, consta de planta rectangular distribuïda en tres zones:
capçalera triabsidal, presbiteri i nau única rectangular. Els absis, tancats
per volta de forn presenten embocadures en arc de mig punt motllurat i trasdós
escacat; els paraments estan recorreguts per una arqueria cega recolzada en
columnes de fustos cilíndrics, amb capitells, basa i plint; sobre l'arqueria
corre una imposta.
Al presbiteri el cobreix directament
la roca. Mitjançant un triple arc triomfal comunica amb la nau, que consta de
tres trams coberts amb volta de mig canó sobre arcs torals.
Al mur de l'epístola s'obre la porta
de pas al claustre. Aquesta va ser construïda amb elements d'un accés antic,
segurament localitzat a l'església baixa.
El claustre conserva en
dos dels costats les primitives arcades de mig punt, encara que els capitells
que avui suporten estan tornats a col·locar i reorganitzats respecte al seu
emplaçament original. L'autor i la data d'execució d'aquest claustre han estat
tractats i estudiats intensament; tradicionalment s'ha donat el nom de Mestre
de Sant Joan de la Penya o Mestre d'Agüero al seu artífex, i les dates de
realització proposades eren el segle XII i XIII. Pel que fa a la temàtica dels
capitells figurats, es poden establir tres cicles temàtics: Gènesi, vida de
Crist i de sant Joan Baptista.
En aquest claustre s'obren
dues capelles , la de Sant Victorià, amb planta quadrada, volta de
creueria i profusa decoració gòtica del segle XV, i la dels Santos Voto i
Félix, de planta quadrada, coberta amb cúpula i portada classicista de 1630.
Diferents excavacions realitzades al
seu entorn demostren que en origen el monestir va haver de comptar amb moltes
dependències que no han arribat dempeus fins als nostres dies.
El 1675 un incendi va obligar a
l'ordre a abandonar les dependències ia prendre la decisió de construir un nou
edifici a la plana de San Indaleci.
Sobre l'autoria del claustre, els
darrers estudis, que no es consideren definitius i coexisteixen amb la proposta
anterior, consideren que va treballar un sol taller, el denominat Taller de
Sant Joan de la Penya.
Proposen també l'existència de dos
equips més actuant pel nord d'Osca i Saragossa, els anomenats Taller de Biota i
Taller de Sant Pere el Vell d'Osca, que van treballar en un arc cronològic
aproximat seguint un model formal similar.
Les dates proposades per a la
realització del claustre són fins del XII i fins i tot primers anys del XIII
per als capitells vegetals i zoomòrfics. (Melero Moneo, 1995).
El monestir de Sant Joan de la
Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) està catalogat
com a Bé d’Interès Cultural – Monument. Llàstima que sempre curts de temps no
vam visitar el nou monestir.
Recull dades; Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons Informatiu: SIPCA
