PASSEJANT PLA
DE L’ESTANY
L'església parroquial de Santa Maria
de Porqueres està situada vora l'estany de Banyoles, a l'altre costat d'aquesta
població, davant de l'antic castell de Porqueres i al costat de l'edifici
independent de la rectoria. En un costat té el cementiri i, al davant, un
antic comunidor.
L'antiga església de Porqueres era
dedicada a Sant Llorenç i estava situada en un lloc diferent. Documentada des
del 906, data en què era possessió del monestir de Sant Joan de les
Abadesses. Quan es va començar a construir l'actual temple, aquest era dedicat
a Sant Llorenç i Santa Maria, i posteriorment va pertànyer al monestir de Sant
Esteve de Banyoles, com consta en documents dels anys 1097 i 1172. L'any de
consagració de l'església pel bisbe de Girona Ramon Orusall (o Urusall)
1182, aquesta era dedicada només a Santa Maria.
Dia de joia per a la parròquia degué
ésser el 13 d'abril de 1182. El temple acabava de construir-se.
El bisbe Ramon Guisall de Girona el consagrà i dedicà solemnement al
culte. En un document signat amb aquesta avinentesa, el prelat disposà que el
culte se sostingués amb els delmes dels terrenys que es trobaven des de Quadroc,
a l'orient, fins a la muntanya de l'Espill, a ponent, i des de l'Estany fins al
terme de la parròquia de Serinyà.
El bisbe posà església i cementiri
sota la protecció de la Pau i treva de Déu, de manera que en el circuit de
trenta passes al seu voltant hom estigues segur de no ésser víctima de cap mena
de violència. I manà que la parròquia estigués sotmesa a la seu episcopal
de Girona, de la que rebria els olis sants, necessaris per a l'administració
dels sagraments..
Al segle XIII (1210),
l'església s'independitza del Senyor del Castell. En el segle XVI apareix
amb el nom de "Sancta Maria de Porcherus". L'any 1786 es va
construir el nou campanar substituint l'antic d'espadanya. El 1797 es va
construir un retaule per l'altar major amb estil rococó.
La volta interior actualment és de
rajola arrebossada. Substitueix l'original de pedra que degut a les
empentes que provocava als murs es va badar. L'actual es va construir a les
reformes que van començar l'any 1953.
Està dedicada a Nostra Senyora de
l'Assumpció i té dedicats uns Goigs,
L'edifici actual, del segle XII,
és d'una
nau de grans
dimensions de planta rectangular i coberta amb
volta de canó sobre arcs torals, i absis semicircular molt
allargat. La il·luminació prové de les quatre obertures de doble esqueixada
situades simètricament a la nau. La tipologia de l'absis a l'interior és ben
singular: tres absidioles, a més de dues
capelles laterals de planta rectangular en el tram de
l'ingrés, s'obren dins del gruix del mur. Totes les absidioles s'obren
amb
arcs peraltats sobre
que descansen sobre
capitells decorats.
Una imposta ornada amb palmetes recorre el conjunt a l'arrencada de
la volta de quart d'esfera.
L'absis és separat de la nau per un
arc triomfal, que havia estat de ferradura, que descansa sobre columnes. Aquest
arc adovellat és
recorregut per una motllura de
mitja canya totalment treballada. Els capitells i les impostes són decorats amb
figuracions de Déu creador i del pecat original. La façana és coronada per un
potent campanar d'espadanya, sobre la portalada, del segle XVIII, adossat
l'original que queda amagat al seu darrere. Les parets portants són de carreus ben tallats amb una cornisa de pedra sobre mènsules que recorren tot el
perímetre exterior, sota el ràfec de
la coberta. A l'esquerra de la porta d'entrada resta la pica baptismal
romànica, obrada en pedra de Banyoles, i sense cap mena de labor d'escultura.
D'aquesta església provenen una
sèrie d'imatges barroques: actualment guardades en el Museu d'Art de Girona.
La portalada és formada per un cos d'un metre de gruix adossat a
la façana principal. És construït amb carreus de pedra de Banyoles, ben
tallats, i queda acabat superiorment amb una cornisa sobre mènsules. Presenta
quatre arquivoltes en degradació, lleugerament peraltades.
L'arquivolta exterior presenta forma de ferradura i conté
ornamentacions de caràcter geomètric en zig-zag. Els dos arcs centrals
descansen sobre columnes iguals dos a dos, i presenten motius ornamentals
procedents del món vegetal en els àbacs i capitells. L'àbac interior està
decorat amb figures de lleons. Un fris amb
medallons esculpits emmarca la porta, d'arc
de mig punt. La portalada està limitada a la seva part superior per una
cornisa volada amb un ampli bisell. L'arquivolta de l'entrada presenta una
sèrie de 22 medallons ornats que fan referència a diferents temes de caràcter
vegetal, animal i humà. La porta és de fusta amb elements de ferro forjat en forma d'espiral,
i el pany en forma de serp.
A la portalada es deu que l'església
de Porqueres fos declarada monument nacional l'any 1931. Sobresurt ben bé un metre del pla de la façana, i així es
diferencia de la majoria de les portalades de l'època, esqueixades dins del
mur.
Molt s'ha dit sobre els arcs de
ferradura de Porqueres i el seu possible parentiu amb models visigòtics, àrabs
o mossaràbics. El cert és que la forma de ferradura no té gaires parions a les
nostres comarques; utilitzat a finals del s. XII degué constituir una mena
d'arcaisme enyoradís de formes aleshores ja depassades.
El presbiteri és l'indret exclusiu
on es realitzen els sants misteris. El grandiós arc triomfal que separa la nau,
destinada al poder fidel, de l'entorn de l'altar, subratlla la sacralitat de
l'àmbit del fons del temple.
L'altar, cap al qual convergeix
l'atenció dels fidels durant la celebració dels oficis divinals, és una llosa
de pedra de Banyoles sostinguda per un fragment de columna romana, trobada,
segons que sembla, a Porqueres mateix.
Santa Maria de Porqueres és una
església romànica declarada com a Bé
Cultural d'Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotgrafia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Viquipèdia. (Tant Viquipedia
com Catalunya Romànica es pot trobar una documentació més detallada)
